Prosseguint amb el poema "Triptic", plasmat en l'obra de Cipriano Ibáñez Chisvert, també posa

Uns altres versos en què es reflecteix el matriarcalisme i, possiblement, escrits pel rector de Massarrojos, els quals figuren en la secció "Estampas personales" del llibre "Estampas de Masarrochos", és el poema "Triptic" (pp. 289-291), amb molts trets que tenen a veure amb el naturalisme.

Prosseguint amb el sentiment de pertinença a la terra en el llibre "Estampas de Masarrochos", del capellà Cipriano Ibáñez Chisvert, apareix en relació amb rectors que, en lloc de dedicar-se, més bé, a la vida contemplativa o a l'oració, formaven part de bandes de música amb què també tenien relació compositors de la vila (com ara, Salvador Giner,...

Tot seguit, en el punt "Les dos Llometes" (pp. 244-245), el capellà de Massarrojos posa uns versos sobre dues llomes amb bona panoràmica de la natura (pins centenaris, garroferes...), com a mirador, com a indret d'esplai, de tranquil·litat, de pau i situat a punt del dinamisme del camp valencià i de la ciutat de València. Igualment, plasma una...

Continuant amb aquest sentiment, també figura en poemes (ací, amb lleugers retocs) que tenen a veure amb la natura o bé amb indrets de Massarrojos exposats en l'obra "Estampas de Masarrochos", per exemple, en nexe amb el Badall, unes pedreres que hi ha en aquesta vila valenciana. Així, l'autor, Cipriano Ibáñez Chisvert, en l'apartat "El Badall...

Continuant amb el tema de la pedagogia matriarcal, en el llibre "Estampas de Masarrochos", del capellà Cipriano Ibáñez Chisvert i publicat en 1950, està ben plasmada en el poema "Buscant nius" (pp. 228-230). Amb lleugers retocs, diu així:

Prosseguint amb l'obra "Estampas de Masarrochos", quan l'autor escriu sobre la festa de les alfàbegues (tradicional i que té lloc en agost), "Les Alfábegues", també copsem el sentiment de pertinença a la terra, encara que no tant el paper del matriarcalisme reflectit en la dona (com sí que ho fa Imma Dasí en el seu estudi "L'ordre simbòlic...

En connexió amb aquest escrit de Ricard Jové Hortoneda, ma mare (nascuda en 1943), el mateix dia, per telèfon, em digué "Abans, la gent deia 'El toc és d'home', 'El toc és de dona', 'El toc és de mort de dona' (o 'd'albat'). O quan tocaven a mort.

A continuació, el poema "El nostre campanar", el qual figura en l'obra "Estampas de Masarrochos", del capellà Cipriano Ibáñez Chisvert, exposa sobre el volteig de les campanes i que els seus missatges s'escampen amb gran velocitat (brusentes) perquè siguen rebuts pels habitants de la vila:

Continuant amb el poema "El nostre campanar", en passar al tema de les campanes, tornem a copsar el sentiment de pertinença a la terra i, igualment, apareix l'esperit comunitari junt amb molts trets matriarcalistes i, per descomptat, el paper comunicatiu que exercien les campanes, mitjançant els distints sons. Primerament, direm que, amb l'accent...