Hui he eixit al carrer, entre altres coses, per a veure un amic, ací Marc, i, lo que no esperava, era trobar-me, després, a una dona amb qui tinc molta confiança i amb qui m'és fàcil raonar i compartir un temps, per la seua senzillesa i la seua disposició a escoltar als altres. A més, m'agrada com és,...

Adés he sentit una mena de claredat quan, després d'haver passat per diferents fonts informatives sobre antropologia, música, ensenyament d'anglés a distància o, per exemple, sobre el feminisme del segle XXI, m'ha vingut al pensament la diafanitat de trobar que hi ha un paral·lelisme entre lo que fa pocs dies llegia en el llibre Estudis de llengua ...

No recordava, fins a fa no res, una frase que va escriure un psicòleg espanyol especialitzat en l'humor positiu, Eduardo Jáuregui Narváez, un tio collonut, a qui em fa goig llegir i escoltar. I ho dic perquè, més o menys, deia, bromejant amb psicologia, que fluïa d'alegria, que vivia amb joia.

Després d'escoltar unes quantes cançons cantades per Dani Miquel, de veure una foto d'un amic de Facebook somrient i, finalment, de recordar que fa poc m'havia fet gràcia el comentari d'un altre amic, se m'ha ocorregut escriure sobre el tema de l'alegria.

Una de les coses que no puc deixar, i dic que no puc perquè no em naixeria del cor, és de promocionar el valencià. De fet, des de fa més de vint-i-cinc anys, l'empre quasi sempre, fins i tot, per escrit i quan estan parlant persones en castellà.

Hi han persones que assenten optimisme, que el transmeten, que ens ajuden a consolidar-lo, a fer que estiga present i que, el dia més inesperat, per exemple, veiem que són religiosos o que, a més a més, són persones que tenen un gran coneixement en altres camps que ni ens imaginaríem.

Hui he tingut l'ocasió, durant l'estada en casa dels meus pares, de raonar obertament, sobre temes en què compartíem interés i acompanyats de l'esperança, mitjançant el significat i el simbolisme del terme cresol, una paraula molt present en el cristianisme i vinculada a la vida i a la fe en el demà.

Fa poc he començat a fer un intercanvi lingüístic, en aquest cas, valencià/anglés, a través d'Internet, primerament, amb una persona castellanoparlant que viu en un país on el castellà també és la llengua oficial de l'Estat, qui, a més, es dedica a la traducció.

Si revise els escrits de fa més de dos anys, trobe que m'agraden les persones agradables, eixes que, entre altres coses, transmeten optimisme i que veiem que, amb elles, resulta fàcil raonar i sentir-se bé i, també, pensar que, al nostre costat, hi ha una persona amable, positiva.

Gosaria dir que l'humor positiu és un humor amable, de la mateixa manera que quan dos persones somriem amb afecte, i perquè ens ix amb naturalitat i sense forçar les coses però sí fent-les possibles, ens sentim persones que estem vivint el present i que veiem el futur amb esperança.