Com tots els anys, i des de fa segles, en el País Valencià, com en molts llocs del planeta, moltes persones celebrem la festa de Nadal, una festa que coincideix amb el pas del dia més curt astronòmicament en l'hemisferi nord i que inicia una etapa de major claredat i d'esperança, optimisme i fe.

Mentres escric estes línies, hi ha un llanterner fent part de la seua faena i, després de dir-li algunes coses, lo primer que m'ha vingut al pensament ha sigut el títol que ací encapçala l'escrit.

Bo, hui he tingut experiències plenes d'esperança, de bonhomia, de senzillesa, d'amor per la vida i d'obertura a persones de bon cor, però també he aprés coses noves a través de la lectura, raonant amb persones amb un fàcil somriure i amb una suavitat (moltes vegades), d'eixes amb qui ens impregnem de fe, de joia i de tranquil·litat.

Bé, este ja és el primer article, que no la primera pàgina. I és que, com quan u vola un catxirulo, el bon vent també arriba. I ara ja sé com escriure'n més.

M'agrada pensar bé de cara al demà, conrear l'optimisme, tenir bon cor en les relacions humanes i, en el camp creatiu, sobretot, escriure. És així com més sent que flueix la meua vida i que la cosa va per un camí que m'agrada molt, que m'encoratja a viure i que, a més, m'obri als altres i em fa, fins i...