Un altre comentari en relació amb l'estima per la terra i, a banda, molt significatiu (perquè, entre altres coses, ens permet vincular el matriarcalisme amb el naturalisme i per l'empremta d'una àvia en una neta seua, ambdues amb una actitud matriarcalista davant la vida), n'és u que plasmà Francesca Sangra Solsona en el grup "Gent per la cultura"...

Que la Generalitat de Catalunya haja decidit atorgar una distinció a una dona de més de noranta anys, pastora i que plasma molt la cultura pastorívola i, per tant, patriarcal, és un detall per a copsar quins vents bufen per l'equip de govern català.

Una cançó eròtica del llibre "Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner", de Gabriel Janer Manila:
"Som natiu llucmajorer,es meu nom és Joan Clar;si qualque pic m'heu mester [= menester],a totes vos deixaréun pardal que tenc ben sa (*),perquè el pugueu emplear (**);emperò el m'heu de tornar,que sa dona l'ha mester" (p. 127).
(*) En l'original, "sà".(**)...

Començaré dient que m'és igual que guanye el PP com que ho faça el PSOE, bé a nivell estatal, bé a nivell autonòmic, bé a nivell local.

Hui, com que ahir havíem escrit sobre semblances entre el matriarcalisme vinculat amb la llengua catalana i el que ho fa amb la basca, mitjançant una llegenda valenciana, "La cova encantada", la qual figura en el llibre "Llegendes valencianes", de Josep Franco, i una que podem llegir en el llibre "El matriarcalismo vasco", d'Andrés Ortiz-Osés i de...

Hi ha una cançó en castellà que diu que el camí cap al llit és el millor camí de tots, i una veu femenina (fàcilment, podem interpretar-la com la d'una prostituta) convida a respondre a la seua pregunta: si el client vol jaure's amb ella.

El text que escriurem tot seguit es veu que, ahir, 14 de maig del 2022, quan l'havíem escrit, feu nosa a Facebook, com també el tema sobre "terra i realitat" de què férem una pregunta en Facebook, la vespra. Diu així:

Tot seguit, exposarem un escrit del 19 d'abril del 2022 (amb molts noms canviats), per a fer costat les persones que ens contestaren i, òbviament, plasmant les coses amb bon cor i aliant-nos amb les persones acollidores i receptives, fins i tot, a punts de vista diferents als seus i que ni deixen fora les arrels, ni les noves tecnologies....

Així com quan eixim al camp, per exemple, a una zona fresqueta, plena de natura i on la música dels animalets i l'aigua, unida a la del vent, ens suavitza molt les coses i sembla que sentim llengües distintes però que acaben fent una música de conjunt, de la mateixa manera que molts instruments durant un concert, i ens sentim...

Hi han persones que fa goig haver conegut i que agrada pensar que encara viuen, eixes que permeten esplaiar-nos i expressar-nos oralment, artísticament i gestualment en un ambient de molta confiança i molta llibertat, lliures de pressions externes, amb sentit de l'humor, deixant, més d'una vegada, el mòbil a banda i passant a prioritzar lo que...