La qüestió dels avanços científics del segle XXI, del present, a partir de recerques com les que han tingut lloc sobre l'altruisme (2010, a Alemanya, amb menors de 24 mesos) o de l'any passat i actuals, en camps com el de l'Alzheimer o l'epilèpsia, ens presenten dades esperançadores, però, sobretot, un optimisme que naix, com la presentació final...

Com a membres d'un mateix planeta, com a parts del tot, podem, les persones i, a diferència de les altres espècies, viure en interacció biològica, com a éssers vius i, a més, tenim un punt que hem desenvolupat i que permet continuar vivint: l'esperança.

Tenim davant de nosaltres, més d'un dia, un ordinador. Ens plantegem i, en acabant, triem, buscar informació sobre un tema en qüestió, per exemple, com funciona un cervell.

MÉS ENLLÀ DE LA XARXA

Fa uns mesos era en casa d'una tia i, durant una estona, hi hagué una persona que dedica part de la seua vida laboral a fer-se càrrec d'una dona gran d'uns huitanta-cinc anys o més.

Hi han vegades en què alguna persona ens allarga la mà, ens ofereix una oportunitat, ens planteja sobre el paper o de paraula una proposta que té present les nostres aficions, lo que ens ix de manera natural, lo que ens agrada i, al mateix temps, ens ho fa amb la confiança que les dos bandes podem arribar a un...

Hui he començat a inserir-me en el món de la ciència i de rames del saber que, quan me les trobe amb una informació didàctica i afable, les capte amb senzillesa.

Hui he tingut ocasió de visitar als meus pares i, en un moment, però ja tornant a casa, m'ha eixit, durant una conversa amb ma mare, que lo meu, des de xiquet, eren "les llengües i les cultures, conéixer persones d'altres països i amb les llengües, amb cada llengua, com eixa espècie de connexió entre les dos parts, de punt de trobada"....

Escrivia, fa uns anys, Rosetta Forner que la independència, lo que podríem dir el deixar de viure en la casa dels pares per a passar a fer-ho com a caps de la casa on passem a viure (fins i tot, mantenint bones relacions amb ells i oberts a millorar-les), permet situar moltes coses en el seu lloc, clarificar, aclarir, eixir...

M'agrada expressar la paraula amb suavitat, bé per escrit, bé raonant, bé cantant. Són tres camps en què em sent a gust, molt creatiu i, al mateix temps, que fan que l'alegria circule amb tranquil·litat, que senta que ho faig, com aquell qui diu, de bon cor, amb bones intencions, sense tractar de trencar el llenguatge ni de fer mal...