Fa poques hores he raonat amb un home que també tenia el joc de volar "una milotxa" com el seu preferit. I, raonant raonant sobre temes d'educació, els quals relacionàvem (pels seus paral·lelismes) amb els d'ensenyament o amb els de relacions humanes, veia com sorgia un esperit de companyonia, de conversar amb una persona de ment...

Acabe de llegir una miqueta alguns blocs que figuren en la web de Què Llegeixes? (https://www.quellegeixes.cat) i, després, he consultat què deia el Diccionari Català-Valencià-Balear sobre la paraula "suau", amb algunes definicions que m'han semblat interessants i que, en la majoria, s'ajusten al joc de volar un catxirulo: quan indica "plaent als...

Adés estava pensant que compte amb moltes persones que abracen la meua forma de viure, que em donen moltes facilitats contínuament o que, per exemple, m'acullen en sa casa (o que ja m'han obert esta possibilitat). Sí, més de les que em podria imaginar.

Més d'una vegada isc al carrer i, per exemple, junt a la biblioteca, em trobe amb algun amic que em trau un tema que li agradaria millorar i, així, avançar, créixer.

Una forma molt bona de fer que una persona se senta part del nostre grup de persones de confiança o, si som mestres, per exemple, de la classe i, a més, a gust on està present, és atorgar-li la possibilitat de desenvolupar la capacitat creativa.

Acabe de rebre un correu per part d'un amic emprenedor, d'eixos que, a més, té bon cor, és creatiu i porta un negoci amb optimisme, coratge i amabilitat.

Fa uns minuts estava buscant el nom de diferents directors d'orquestra i, en acabant, després de veure'n l'estil d'u, he passat a escoltar una de les cançons juvenils que encara m'agraden i que, a més, m'encoratgen a deixar un espai en la meua vida per a més persones: la cristiana Un nuevo sitio disponed.

Fa poc veia una entrevista a Rafael Santandreu, en la web que porta, sobre com dirigir les nostres emocions i una de les frases que, com unes hores abans, més m'havien interessat era una amb què, amb la seua traducció, encapçalem este escrit: "Una vida dulce, tranquila, interesante".

Hui he començat prou bé el dia, donant entrada a música nova per a mi, per la llengua en què l'oïa, en valencià, i perquè, malgrat que una cançó ja em sonava, Caldrà dir que sí, no deixe de pensar i d'actuar mirant avant i esperançat.

Hui, com cada dia, se'ns obri una possibilitat de crear llaços d'esperança, de fer que persones amb qui compartim part de la nostra vida, continuen així: dins del nostre espai vital (bé quan venen a visitar-nos o a raonar amb nosaltres, bé mentalment), dins de lo que podríem dir comunitat de persones de confiança, grup a què també obrim...