Un dia de tants en què jo formava part d'un orfeó valencià (no en direm el nom), el director se'n dirigí als baixos (els hòmens que tenen la veu més greu) i els digué:

El 15 de juliol del 2022 llegírem una cançó de l'obra "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller", publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el 2021: "El festeig". Diu així:

Uns comentaris en relació amb si les dones nascudes abans de 1920, tant si eren àvies (padrines) o mares i catalanoparlants, eren enginyoses. Plasmat el 9 de juliol del 2022. Gràcies als col·laboradors.

Tot seguit, un post amb els versos que censurà Facebook el 26 de desembre del 2022 en molts grups, però no per voluntat nostra.

Coses que fa Facebook (que no nosaltres):

En el llibre "500 històries i llegendes de les terres de Lleida", de Joan Bellmunt i Figueras, copsem el matriarcalisme, per exemple, en la rondalla "La campaneta de Sant Salvador": "El que va pujar a rei era un home més assenyat i més bo, que volia la pau...

S'acosta Nadal i exposarem unes formes genuïnes en vincle amb aquesta època (i amb aquesta festa de l'any), comuna amb cultures diferents en el temps i en l'espai, com ara, amb el mitraisme.

Heus ací uns versos eròtics i que reflecteixen el matriarcalisme, els quals em plasmà Joan Carrera Casacuberta el 26 de novembre del 2022:

El 16 de novembre del 2022 trobí una rondalla catalana, "La creació", recopilada per Francesc de S. Maspons i Labrós, en què es tractava sobre la creació, la primera en eixa línia, entre més de sis-centes que havíem consultat fins aleshores. Figura en el llibre "Lo Rondallaire", a cura d'Albert Mestres i publicat en el 2010 per...

Hui, 17 de novembre del 2022, durant la visita al metge del cor, amb qui he parlat un poc sobre la rondalla "La creació", recopilada per Francesc S. Maspons i Labrós, i sobre el matriarcalisme: