Més d'una vegada isc al carrer i, per exemple, junt a la biblioteca, em trobe amb algun amic que em trau un tema que li agradaria millorar i, així, avançar, créixer.

Fa uns minuts estava buscant el nom de diferents directors d'orquestra i, en acabant, després de veure'n l'estil d'u, he passat a escoltar una de les cançons juvenils que encara m'agraden i que, a més, m'encoratgen a deixar un espai en la meua vida per a més persones: la cristiana Un nuevo sitio disponed.

Acabe de rebre un correu per part d'un amic emprenedor, d'eixos que, a més, té bon cor, és creatiu i porta un negoci amb optimisme, coratge i amabilitat.

Hui he començat prou bé el dia, donant entrada a música nova per a mi, per la llengua en què l'oïa, en valencià, i perquè, malgrat que una cançó ja em sonava, Caldrà dir que sí, no deixe de pensar i d'actuar mirant avant i esperançat.

Fa poc veia una entrevista a Rafael Santandreu, en la web que porta, sobre com dirigir les nostres emocions i una de les frases que, com unes hores abans, més m'havien interessat era una amb què, amb la seua traducció, encapçalem este escrit: "Una vida dulce, tranquila, interesante".

Hui, com cada dia, se'ns obri una possibilitat de crear llaços d'esperança, de fer que persones amb qui compartim part de la nostra vida, continuen així: dins del nostre espai vital (bé quan venen a visitar-nos o a raonar amb nosaltres, bé mentalment), dins de lo que podríem dir comunitat de persones de confiança, grup a què també obrim...

Quan, com he fet este matí, eixim un moment al carrer i, sense forçar la maquinària i amb una sensibilitat ben conduïda, connectem amb els altres a través de l'amabilitat, i també, quan contactem a través de mitjans que permeten comunicar-nos amb les altres persones i, de pas, desitjar-los, com ara, hui, que passen un bon dia de Reis, la...

Durant estos dies de Nadal estic observant que hi han persones que els agrada una mena de bellesa de la paraula, així com del missatge que posen en Facebook i que, igualment, l'uneixen en els comentaris que fan a les persones amb qui intercanvien informació.

Hui, mentres llegia en la biblioteca u dels llibres que més m'agraden, Las gafas de la felicidad. Descubre tu fortaleza emocional (de Rafael Santandreu, Ed. Grijalbo, 2016), he tingut temps per a escriure què sentia i com es desenvolupa el dia que, en Pasqua, trie volar un catxirulo, fins i tot entre les persones més pròximes eixe dia.

En estos temps, com en qualsevol moment, resulta molt interessant fer una xarxa social oberta cap a fora, de la mateixa manera que la ment ho fa a idees noves i a l'exterior, amb la intenció d'estar present i fruir més la vida, com a propòsit, ja que només vivim una vegada i, per això mateix, i perquè el nostre...