Avançant amb comprensió

10/01/2017

Més d'una vegada isc al carrer i, per exemple, junt a la biblioteca, em trobe amb algun amic que em trau un tema que li agradaria millorar i, així, avançar, créixer.

És un instant molt interessant: per una banda permet sintonitzar i estar atent a veure què li interessa aleshores i, per una altra banda, aprendre entre tots mentres compartim part de la nostra cultura, de lo experimentat i de lo que creiem millorable.

Per això, quan cada u de nosaltres sentim que som al costat d'una persona que ens comenta coses que ens poden ajudar a avançar com a persones i, a més, que ens obrin a exposar lo que sentim, lo que considerem prioritari en eixe moment, entaulem una conversa que ens ajuda a progressar en determinats aspectes, a conéixer-nos i a conéixer més a qui és al nostre costat (bé si és u, bé si en són més).

La qüestió, lo que considere més important, és que ens sentim part del grup, que el proïsme ens escolta amb bones intencions, que ens parla amb el cor en la mà i que lo que diem és ben rebut. I, a més, que, pensem que, al nostre costat, hi ha una persona que diu lo que pensa i que és de fiar per la seua obertura als altres, per la seua amabilitat i perquè, amb espenta, no ens diu quin model de vida hem de seguir, però sí, per exemple, quin és el seu.

Contant-nos, el proïsme, com viu, podem aprendre coses interessants i, igualment, sentir-nos en un lloc on les nostres idees i els nostres pensaments o sentiments tenen carta blanca per a ser exposats, cosa molt important en les relacions humanes.

I així és com, dia a dia, es forja un sentiment de comunitat entre les dos persones i, per tant, una amistat sincera, una relació receptiva a lo nou, a l'amabilitat i, afavoridora d'una vida esperançadora, alegre, oberta als altres i, també, amb disposició a compartir part de nosaltres pel bé comú.

I, finalment, diré una cosa sobre el bé comú: les persones que conec i que em semblen més obertes, em comenten, més d'una vegada, que contribuir a lo col·lectiu, per exemple, estant un temps amb persones que agraeixen una miqueta de calor humana, fa possible que se senten una part del món i, a més, més tranquils i més esperançats i optimistes.