Hui, raonant raonant amb un amic, ha eixit el tema d'Internet i tots dos la consideràvem una drecera interessant, ja que, com ara, facilita la comunicació humana, l'intercanvi de missatges, la formació, el contacte amb el món, la millora terapèutica i emocional, el creixement com a persones, la transmissió d'optimisme i, a més, l'actuació de les...

Ahir vaig raonar un moment amb una cosina de ment oberta, amable (no sols en la veu sinó també en el dia a dia, amb esperit dialogant, receptiva a lo que ajuda a millorar, en el seu cas, també com a mestra).

Em resulta esperançador veure que hi han persones que, des de la seua manera de pensar, fan les coses de bon cor, que viuen així, que es comuniquen amb franquesa, que transmeten esperança, optimisme, que les seues intervencions o comentaris semblen de persones per a qui la part espiritual de la persona també és important, que tenen la valentia de...

Estic començant a fixar-me que hi han altres veus que publiquen informació molt distinta a la que solem llegir en la premsa o escoltar en els mitjans de comunicació social i en les converses. Estic parlant del pensament cristià progressista.

Hui he eixit al carrer, entre altres coses, per a veure un amic, ací Marc, i, lo que no esperava, era trobar-me, després, a una dona amb qui tinc molta confiança i amb qui m'és fàcil raonar i compartir un temps, per la seua senzillesa i la seua disposició a escoltar als altres. A més, m'agrada com és,...

Adés he sentit una mena de claredat quan, després d'haver passat per diferents fonts informatives sobre antropologia, música, ensenyament d'anglés a distància o, per exemple, sobre el feminisme del segle XXI, m'ha vingut al pensament la diafanitat de trobar que hi ha un paral·lelisme entre lo que fa pocs dies llegia en el llibre Estudis de llengua ...

No recordava, fins a fa no res, una frase que va escriure un psicòleg espanyol especialitzat en l'humor positiu, Eduardo Jáuregui Narváez, un tio collonut, a qui em fa goig llegir i escoltar. I ho dic perquè, més o menys, deia, bromejant amb psicologia, que fluïa d'alegria, que vivia amb joia.

Després d'escoltar unes quantes cançons cantades per Dani Miquel, de veure una foto d'un amic de Facebook somrient i, finalment, de recordar que fa poc m'havia fet gràcia el comentari d'un altre amic, se m'ha ocorregut escriure sobre el tema de l'alegria.

Una de les coses que no puc deixar, i dic que no puc perquè no em naixeria del cor, és de promocionar el valencià. De fet, des de fa més de vint-i-cinc anys, l'empre quasi sempre, fins i tot, per escrit i quan estan parlant persones en castellà.

Hi han persones que assenten optimisme, que el transmeten, que ens ajuden a consolidar-lo, a fer que estiga present i que, el dia més inesperat, per exemple, veiem que són religiosos o que, a més a més, són persones que tenen un gran coneixement en altres camps que ni ens imaginaríem.