Hui he tingut l'ocasió, durant l'estada en casa dels meus pares, de raonar obertament, sobre temes en què compartíem interés i acompanyats de l'esperança, mitjançant el significat i el simbolisme del terme cresol, una paraula molt present en el cristianisme i vinculada a la vida i a la fe en el demà.

Fa poc he començat a fer un intercanvi lingüístic, en aquest cas, valencià/anglés, a través d'Internet, primerament, amb una persona castellanoparlant que viu en un país on el castellà també és la llengua oficial de l'Estat, qui, a més, es dedica a la traducció.

Si revise els escrits de fa més de dos anys, trobe que m'agraden les persones agradables, eixes que, entre altres coses, transmeten optimisme i que veiem que, amb elles, resulta fàcil raonar i sentir-se bé i, també, pensar que, al nostre costat, hi ha una persona amable, positiva.

Gosaria dir que l'humor positiu és un humor amable, de la mateixa manera que quan dos persones somriem amb afecte, i perquè ens ix amb naturalitat i sense forçar les coses però sí fent-les possibles, ens sentim persones que estem vivint el present i que veiem el futur amb esperança.

Una de les coses boniques que té confiar en la bondat de les persones, per exemple, consisteix que, per mitjà de les relacions amb els altres, podem assaborir un moment i veure lo millor del present, així com que vivim el present amb optimisme. Així, més d'un dia, quan isc al carrer o quan veig a una persona, parle...

Des de fa més de dos segles, hi ha un corrent que transmet la idea que la cultura, entre altres coses, ens permet ser persones bondadoses i, a més, que també parla de la bonesa de l'ésser humà com una cosa natural.

M'és molt fàcil dirigir un grup de manera oberta, canalitzant l'energia femenina que fa que l'altre se senta part del grup i que, al mateix temps, jo veja que la cosa va per bon camí, que el projecte va avant amb prou naturalitat, que rutla i que, com diríem en anglés, sóc el seu conductor (el director d'orquestra), qui...

A hores d'ara emprem la paraula líder moltes vegades amb el significat de qui porta les regnes de la seua vida i molt més que amb el significat de cap d'un partit, d'una agrupació, d'un moviment, etc.

Més d'una vegada ens trobem amb situacions en què se'ns obri la possibilitat d'arribar a un acord que ens ofereixen altres persones i veiem que ens agrada la proposta, que podríem eixir contentes les dos parts i que, a més, afavorir un vincle personal que ens sembla de confiança. I, finalment, triem pactar-lo.

Una vegada, estant en el despatx d'un futur amic amb estudis de psicologia, em va dir, per a no caure en cap crisi epilèptica: "Tu, com si parlaren xinés: els sents, però no els entens". Es tracta d'una manera d'estar presents en la xarxa i, al mateix temps, per exemple, de no desviar el nostre rumb de lo que no considerem constructiu....