Un fill d'Aldaia (població de l'Horta de València), m'ha contat algunes vegades que, en aquesta població valenciana, fa molts anys, hi havia un home que es posava en "la Plaça", amb els braços ben oberts, i, com si agafàs una pilota grandíssima, deia "¡Una merda aixina, per a l'alcalde de Quart [de Poblet]!". Jo no ho diria.

Hui, entre d'altres coses, he llegit un escrit que plasmí en desembre del 2009, quan feia més de mig any que vivia en una casa de ma mare. I apareixia el tema de la moderació.

Se'ns convida a relacionar-nos, a lligar amb altres persones, idees i projectes, a construir ponts, a connectar, a unir, a encadenar, a coordinar, a narrar contes que agraden, a descriure, a relatar, a donar explicacions, a alternar, a tractar-nos... I, òbviament, a votar polítics i primers ministres que, prou i massa sabem (i es sap) que són...

Ballar els nanos a qui t'explota, a qui no tracta bé la teua llengua materna i es bota la normativa constitucional de les llengües d'Espanya com a patrimoni i, sobretot, llepar el cul als qui peguen fuetades als qui no són de la mateixa corda i no fan culte a la bandera, ni als èxits esportius, ni al "Sí, jefe"...

Tot seguit, adjunte dues fotos d'un article que es publicà en el diari català "Ara" el 20 d'abril del 2014: "5 motius per defensar les humanitats" , per mitjà d'aquest enllaç: #

Porte vivint en Alaquàs (una població de l'Horta de València), des del 9 de maig del 2009. I, com ja comentí ahir als meus pares, aprofitant la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià, Alaquàs és un poble on es tracta de promoure l'enveja cap als qui despunten, cap als qui no abracen la mediocritat, ni allò d'estar...

Tot seguit, exposem un text publicat l'11 d'abril del 2023, en el blog "plomalliure".

El 17 d’octubre del 2022 em comentà ma mare que la seua àvia paterna "Lo que t'havia de dir, t'ho deia a la cara". Molt fàcil d'entendre: no cal passar rosaris, ni resar setanta oracions, ni portar un llibret sobre llenguatge políticament correcte a emprar en mítings.

Un dia de tants en què jo formava part d'un orfeó valencià (no en direm el nom), el director se'n dirigí als baixos (els hòmens que tenen la veu més greu) i els digué:

El 15 de juliol del 2022 llegírem una cançó de l'obra "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller", publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el 2021: "El festeig". Diu així: