La Sanitat pública que ha promogut el triumvirat patriarcal valencià

Un fill d'Aldaia (població de l'Horta de València), m'ha contat algunes vegades que, en aquesta població valenciana, fa molts anys, hi havia un home que es posava en "la Plaça", amb els braços ben oberts, i, com si agafàs una pilota grandíssima, deia "¡Una merda aixina, per a l'alcalde de Quart [de Poblet]!". Jo no ho diria.

Doncs bé, com que considere que la sanitat valenciana (i, cavallers, manant el triumvirat i tot), deixa molt a desitjar, plasma´ré aquest missatge, llevat d'alguns detalls, que he enviat adés.

Com a anècdota, cap a les 13h30 de hui, 12 de desembre del 2023, et telefonen i... ¡¡!et donen cita per a les 8h30!!!! ¡Com si tu visquesses enfront de la Clínica! ¡Ah!, això sí: t'apareix un número de telèfon llarguíssim i sense donar la cara, com aquell psiquiatre de l'Hospital General de València que, en setembre del 2015, tractava d'evadir-se a una qüestió que li fiu en la consulta. 

I si, després d'enviar-los l'escrit, et responen "Respuesta automática.

Este correo no es para uso externo.

No es cauce apto para pacientes", ¿per què figura el correu electrònic en la web de l'Hospital i el fan accessible al públic? El "buenrollismo" castellà.

****

Bon dia,

El 29 de novembre del 2023 tinguí una consulta en Neurofisiologia (en l'Hospital General de València) amb el Dr. Javier Montoya. Li comentí que hi ha un medicament que, des del 2008, em prenc (...) i que em fa la punyeta (genera sensació de pes en el cap, sobretot, en dies anteriors a canvi d'oratge i, més encara, amb motiu del destrellatat canvi oficial d'hora, el qual, com ara, no es fa en Suïssa, estat que no forma part de la Unió Europea, almenys, d'acord amb el report que tinc fins ara).

Passa que m'han enviat a la Clínica (...) i, a més que el Centre de Salut de Torrent el tinc molt a prop, la clínica està molt lluny respecte on visc i, igualment, estic en grup de risc pel tema del Covid-19.

Continue pensant que hauríeu de ser més sensats en fer el reajust. Aquest repartiment per zones no m'estranya gens ni miqueta, tenint present que l'anterior consellera de Sanitat, tenia poca empatia, com ara, cap als treballadors (m'ho han comentat persones que hi treballaven molt prop d'ella), ni cap als valencianoparlants (vegeu una entrevista de juny del 2019, quan s'estrenà). I, com que "Del color del Rei, se tinyen els vassalls", el detall de fer eixa derivació el qualifique de vassallatge per part dels qui ho han acceptat.
 
A banda, ahir, per telèfon, em diguéreu coses que en acabant, també ahir, però des de l'hospital esmentat, em presentaren com a possibles, per exemple, que podria provar a veure si m'admetien en Torrent, fet que hui, des de la USM de Torrent, no han admés. Això em sona a una política "!Que acampe qui puga" i a la d'aquella frase tan famosa en juïns reals, no de pel·lícula, i, cada vegada, més usuals (fins al punt que apareixen en la premsa): "Me limíté a cumplir órdenes".Per consegüent, considere que la millor opció (perquè, a més, no tinc mitjà de transport propi i el públic no em deixa a una distància curta, sinó, més bé, llunyana, d'on visc) seria una consulta per telèfon.

Si, tot i això, considereu que són excuses de malpagador i que lo del Covid-19 ja és història, vos convide a posar-vos en el lloc del pacient.   

Nogensmenys, i, per no dir-ho en paraules molt populars, si vos negàsseu a aquesta possibilitat, continuaré pensant que deixeu molt a desitjar. Com a exemple, en setembre del 2015, una metgessa de l'equip de l'Hospital General de València, partí que lo que li comentava no era cert, en lloc de fer-ho des del principi que diu que tot és veritat mentres que no es demostre lo contrari (o hi haja moltes proves i ben evidents que facen pensar que no és cert).

Atentament,

Lluís Barberà i Guillem

Nota: La consellera a què fem esment era la de Justícia. 

Afegirem que, en setembre del 2015, una dona del departament que, abans, hi havia en l'Hospital General de València, en resposta a un comentari que li fiu, em digué "¡Si aún fueras famoso!".

Doncs bé: la meua germana gran portà el batle Jorge Alarte a juí i la sentència final fou favorable a ella.

El mateix any del judici, un amic m'ensen`yà l'article en què apareixia la nova. La dona esmentad havia vençut.

Hi ha motius per a posar-nos a favor de les humanitats..

Nota sobre una conversació del 13 de desembre del 2023: Agraesc la bona empatia i la generositat de Julián Lominchar Espada, durant molts anys, metge de l'Hospital General, qui hui ha tingut el detall d'escoltar i de fer-me un suggeriment tocant els peus en terra. Encertada, la seua proposta, que he acollit. L'he adoptada.