Este matí, una amiga m'ha enviat un escrit on deia que estava sensible i, pensat i fet, i amb la idea ja preparada per a escriure-la, li he manifestat què m'estava ajudant a conduir millor la sensibilitat. Li he enviat unes notes personals i ella mantenia la confiança.

Hui no esperava rebre felicitacions per la meua manera de ser a través de persones amb bon cor. N'hi han que han eixit de persones que em coneixen molts anys, com ara, de Roser Santolària. Però dos més, m'han arribat de dones que tenen alguna referència meua des de fa menys de dos anys i un poc més... ¡o...

Ahir vaig tenir ocasió de raonar (però, en altres casos, fins i tot, d'intercanviar parers o d'enviar felicitacions de Nadal) amb persones que formen part de la meua xarxa de persones de confiança, la qual s'incrementa i al seu pas, sense forçar la maquinària i lliure de rancors cap al passat i, a més, comptant amb el suport psicològic i...

Hui he raonat amb una dona, per a nosaltres Marta, qui un dia em va abraçar poc després d'estar jo al límit de la mort. Marta és resilient (té facilitat per a recuperar la situació inicial i, fins i tot, per a millorar) i, optimista, bondadosa, té molta força d'esperit i moltes ganes de viure. Les altres versions, de veres,...

Fa uns anys escrivia una escriptora natural de Borriana, en un llibre on apareixia moltes vegades la frase "Los príncipes azules no existen y, además, destiñen", que ens deixàssem de pensar sempre que els xiquets són tan innocents com sovint ens els presenten (intuesc que es referiria en el món mediàtic, principalment) i que, a més, podíem...

Amb harmonia nadalenca, com també en altres moments de l'any, abans de la festivitat de Nadal i després, es poden ajuntar més que dos veus, dos escrits personals o dos persones i més enllà de les seues diferències, perquè ningú és com una fotocòpia de cap persona: la sensació de formar part del tot, del grup, del barri, de la...

Com tots els anys, i des de fa segles, en el País Valencià, com en molts llocs del planeta, moltes persones celebrem la festa de Nadal, una festa que coincideix amb el pas del dia més curt astronòmicament en l'hemisferi nord i que inicia una etapa de major claredat i d'esperança, optimisme i fe.

Mentres escric estes línies, hi ha un llanterner fent part de la seua faena i, després de dir-li algunes coses, lo primer que m'ha vingut al pensament ha sigut el títol que ací encapçala l'escrit.

Bo, hui he tingut experiències plenes d'esperança, de bonhomia, de senzillesa, d'amor per la vida i d'obertura a persones de bon cor, però també he aprés coses noves a través de la lectura, raonant amb persones amb un fàcil somriure i amb una suavitat (moltes vegades), d'eixes amb qui ens impregnem de fe, de joia i de tranquil·litat.

Bé, este ja és el primer article, que no la primera pàgina. I és que, com quan u vola un catxirulo, el bon vent també arriba. I ara ja sé com escriure'n més.