Més d'una vegada ens trobem amb situacions en què se'ns obri la possibilitat d'arribar a un acord que ens ofereixen altres persones i veiem que ens agrada la proposta, que podríem eixir contentes les dos parts i que, a més, afavorir un vincle personal que ens sembla de confiança. I, finalment, triem pactar-lo.

Una vegada, estant en el despatx d'un futur amic amb estudis de psicologia, em va dir, per a no caure en cap crisi epilèptica: "Tu, com si parlaren xinés: els sents, però no els entens". Es tracta d'una manera d'estar presents en la xarxa i, al mateix temps, per exemple, de no desviar el nostre rumb de lo que no considerem constructiu....

Uns mesos arrere, estant en casa dels meus pares, vaig escriure en el diari personal: "El cristianisme progressista és lo que em mou ara, sóc cristià i m'òbric a deixar-me abraçar per idees i persones amb eixe esperit o que, malgrat no ser creients o d'altres religions, siguen obertes o, simplement, estiguen obertes a créixer com a...

En aquests moments porte avant una empresa i ho faig amb cor, és a dir, amb bones intencions i amb comprensió, així com amb gosadia i amb esperit de millora. Lo important és que porte la batuta obert a l'exterior amb optimisme i, mentrestant, acull idees i comentaris de les persones amb qui connecte i, fins i tot, ens intercanviem...

Hi han persones que comuniquen esperança, amb els qui m'agrada raonar molt perquè transmeten fe. Un dia, respecte a Pere Riutort i jo, em va dir un amic i psicòleg: "Sou vasos comunicants". Podríem afegir que, entre altres coses, d'optimisme, perquè creiem en la capacitat de l'altre per a millorar i per a portar avant una vida amb confiança...

Un missatge és un senyal que enviem o que ens arriba. I compartir, significa, com ja indica la paraula, "partir amb", per exemple, amb una altra persona o més, així com una fruita, la podem tallar per a cedir-ne un tros a una altra persona.

La qüestió dels avanços científics del segle XXI, del present, a partir de recerques com les que han tingut lloc sobre l'altruisme (2010, a Alemanya, amb menors de 24 mesos) o de l'any passat i actuals, en camps com el de l'Alzheimer o l'epilèpsia, ens presenten dades esperançadores, però, sobretot, un optimisme que naix, com la presentació final...

Com a membres d'un mateix planeta, com a parts del tot, podem, les persones i, a diferència de les altres espècies, viure en interacció biològica, com a éssers vius i, a més, tenim un punt que hem desenvolupat i que permet continuar vivint: l'esperança.

Fa uns mesos era en casa d'una tia i, durant una estona, hi hagué una persona que dedica part de la seua vida laboral a fer-se càrrec d'una dona gran d'uns huitanta-cinc anys o més.

MÉS ENLLÀ DE LA XARXA