En el llibre "500 històries i llegendes de les terres de Lleida", de Joan Bellmunt i Figueras, copsem el matriarcalisme, per exemple, en la rondalla "La campaneta de Sant Salvador": "El que va pujar a rei era un home més assenyat i més bo, que volia la pau...

S'acosta Nadal i exposarem unes formes genuïnes en vincle amb aquesta època (i amb aquesta festa de l'any), comuna amb cultures diferents en el temps i en l'espai, com ara, amb el mitraisme.

Heus ací uns versos eròtics i que reflecteixen el matriarcalisme, els quals em plasmà Joan Carrera Casacuberta el 26 de novembre del 2022:

El 16 de novembre del 2022 trobí una rondalla catalana, "La creació", recopilada per Francesc de S. Maspons i Labrós, en què es tractava sobre la creació, la primera en eixa línia, entre més de sis-centes que havíem consultat fins aleshores. Figura en el llibre "Lo Rondallaire", a cura d'Albert Mestres i publicat en el 2010 per...

Hui, 17 de novembre del 2022, durant la visita al metge del cor, amb qui he parlat un poc sobre la rondalla "La creació", recopilada per Francesc S. Maspons i Labrós, i sobre el matriarcalisme:

En relació amb el tema de hui, en Facebook, sobre si la dona és qui tria amb qui festejar, hi ha una cançó valenciana que diu així:

<<Fa més d'una setmana, em digueren que hui, 26 de setembre del 2022, em podrien telefonar a partir de les 15h i, llevat de quan ho he fet a l'ambulatori, per a reportar-me (i m'han comentat que l'horari era fins a les 20h i que veuria un número llarg en la pantalla), el telèfon ha romàs obert. Obert.

Un altre comentari en relació amb l'estima per la terra i, a banda, molt significatiu (perquè, entre altres coses, ens permet vincular el matriarcalisme amb el naturalisme i per l'empremta d'una àvia en una neta seua, ambdues amb una actitud matriarcalista davant la vida), n'és u que plasmà Francesca Sangra Solsona en el grup "Gent per la cultura"...

Que la Generalitat de Catalunya haja decidit atorgar una distinció a una dona de més de noranta anys, pastora i que plasma molt la cultura pastorívola i, per tant, patriarcal, és un detall per a copsar quins vents bufen per l'equip de govern català.

Una cançó eròtica del llibre "Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner", de Gabriel Janer Manila:
"Som natiu llucmajorer,es meu nom és Joan Clar;si qualque pic m'heu mester [= menester],a totes vos deixaréun pardal que tenc ben sa (*),perquè el pugueu emplear (**);emperò el m'heu de tornar,que sa dona l'ha mester" (p. 127).
(*) En l'original, "sà".(**)...