Porte vivint en Alaquàs (una població de l'Horta de València), des del 9 de maig del 2009. I, com ja comentí ahir als meus pares, aprofitant la festivitat de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià, Alaquàs és un poble on es tracta de promoure l'enveja cap als qui despunten, cap als qui no abracen la mediocritat, ni allò d'estar...

Tot seguit, exposem un text publicat l'11 d'abril del 2023, en el blog "plomalliure".

El 17 d’octubre del 2022 em comentà ma mare que la seua àvia paterna "Lo que t'havia de dir, t'ho deia a la cara". Molt fàcil d'entendre: no cal passar rosaris, ni resar setanta oracions, ni portar un llibret sobre llenguatge políticament correcte a emprar en mítings.

Un dia de tants en què jo formava part d'un orfeó valencià (no en direm el nom), el director se'n dirigí als baixos (els hòmens que tenen la veu més greu) i els digué:

El 15 de juliol del 2022 llegírem una cançó de l'obra "Beget. Cançons de la tradició oral recollides per Kristin Müller", publicada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en el 2021: "El festeig". Diu així:

Uns comentaris en relació amb si les dones nascudes abans de 1920, tant si eren àvies (padrines) o mares i catalanoparlants, eren enginyoses. Plasmat el 9 de juliol del 2022. Gràcies als col·laboradors.

Tot seguit, un post amb els versos que censurà Facebook el 26 de desembre del 2022 en molts grups, però no per voluntat nostra.

Coses que fa Facebook (que no nosaltres):

En el llibre "500 històries i llegendes de les terres de Lleida", de Joan Bellmunt i Figueras, copsem el matriarcalisme, per exemple, en la rondalla "La campaneta de Sant Salvador": "El que va pujar a rei era un home més assenyat i més bo, que volia la pau...

S'acosta Nadal i exposarem unes formes genuïnes en vincle amb aquesta època (i amb aquesta festa de l'any), comuna amb cultures diferents en el temps i en l'espai, com ara, amb el mitraisme.