Vos comentaven sobre la premsa

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos comentaven sobre la premsa? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb una títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

Lluís

****

Quant a missatges, el 15 de març del 2025 plasmaren "Noi: ni hi havia gaires de premsa, ni de temps" (Àngels Sanas Corcoy), "Mai. Eren totalment analfabetes" (Xec Riudavets Cavaller), "Sí. A casa, la premsa hi era present diàriament. Teníem 'La Vanguardia' fins que l'avi diguè que aquell diari era franquista i ès comprà el 'Diari de Barcelona'.

De fet, els diaris han estat a la nostra llar sempre" (Lydia Quera), "No, no llegia els diaris… I era una dona culta. Llegia llibres; però la premsa, poques vegades" (Josep Ferrer Ferrer), "No" (Rocío Cuki), "Molta de gent major, al diari, li deien 'S'embustero'. I el mestre, de quan jo anava a l'escola, un dia va venir amb un diari i va dir: 'Avui vos mostraré a llegir el diari'. El va obrir i va dir 'Veis? Això es un diari: de cada cent paraules, noranta-nou són mentida i, a la que queda, posau-la en dubtes'. Aquesta és la fama que tenien els diaris als anys seixanta [del segle passat]", a qui responguí que "Gràcies, Miquel, pel teu comentari, que m'ha recordat mon avi patern (1909-1983), qui deia a mon pare 'Ja t'has comprat les mentires del dia?'. No l'agradava la lectura. En canvi, la dona sí que hi estava interessada", "En aquella època, la premsa, normalment, era el boca a boca i algunes notícies d'aquells que tenien ràdio, cosa poc probable en moltes cases. La premsa sols es llegia en algun bar i, com les dones no podien anar-hi, no s'assabentaven de res, si no els ho deia l'home, cosa molt improbable aleshores. Si alguna dona tenia ràdio, el que més escoltava era 'Elena Francis' o 'Matilde, Perico y Periquin'" (Josep Fontestad Molina), qui tracta més bé de temps de Franco (1939-1975). Per això, li comentàrem que, en nexe amb aquesta època, "conta ma mare (en una entrevista del 2020), que hi havia emissores locals i que, per exemple, algunes dones deien a mon avi matern que en posàs una ('en Guadassuar, que ahí fa més bonic' el rosari)".

En el meu mur, el 15 de març del 2025, M Teresa Hortoneda posà "Oh tant! Teníem: jo, onze fins a catorze anys. I el meu germà, quatre anys menys. Llegia el diari i ens explicava com anava la guerra, si guanyaven els aliats o no. I, així, molts dies.

De petita, ja coneixia els noms dels polítics més importants, tant dels que semblaven més bons com també dels altres".

Finalment, ma mare, el 15 de març del 2025 em digué per telèfon "L'àvia Consuelo (1878) ja llegia cada dia el diari que duia son pare, qui era jutge.

Mon pare (1906) comprava el diari els diumenges i el llegia. Ens en parlava sobre u ('El Pueblo', 1894-1939, de Vicente Blasco Ibáñez) i sobre 'El Mercantil Valenciano' (després de la guerra, 'Levante'). Sobre el segon, deia 'Este diari,… amb bones raonetes, amb molta dolçor, però te la claven'. U, obertament, ja sabies per on anava. Però l'altre, darrere d'unes paraules, t'enganyava.

Ell, de la seua imparcialitat, jutjava les coses.

L'avi Luis (1909) deia a ton pare 'Ja t'has comprat les mentires del dia?'. L'àvia Paquita (1909), a vegades, s'interessava per lo que estudiava el pare i ho estudiava". I, empiulant amb el comentari del mestre de Miquel Vila Barceló, ma mare em comentà mig rient, "Vaja!, vaja!, que bo!".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.