Vos comentaren sobre la fastuositat (l'aparatositat)

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre la fastuositat (l'aparatositat)?

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís

****

Quant a missatges, el 22 de febrer del 2025, ens posaren "Aquí sí que ja no et puc ajudar… No recordo res del tema,..ni em sona" (Josep Llop Vallverdú), "La meva mare sempre deia que no s'ha d'aparençar el que no ets.

També et vull comentar sobre el matriarcat. Jo el vaig viure a casa: el meu pare era el pilar de la casa, però la meva mare era la que manava.

Les dones hem volgut que es noti la nostra presència i crec que hem perdut molt. Abans, si l'home era treballador i bona persona, la dona era la reina de la casa. Que consti que jo sempre he defensat a la dona, però el feminisme d'ara no es el meu model" (Pilar Ortiz De Paz), "No gaire. Tenia molta feina la meva mare" (Àngels Sanas Corcoy), "No vaig conèixer l'àvia, però era de casa bona i luxosa. La mare era del 1926. La mare, amb títol universitari, era austera. Eren dones fortes i feministes d'abans, no això darrer. Molt estrictes en educació i moral. Així i tot, no veig això que dieu del matriarcat i més de l'article ['La cultura valenciana és matriarcalista', que ens publicaren en el jornal 'El Periódico de Aquí', no. 120, edició de l'Horta Sud, en febrer del 2025]. Serà que els homes també ho eren?

Potser no hi havia patriarcat, sinó divisió de tasques." (Lluís Maria Mandado), a qui podríem respondre que, en bona mesura, sí i que es copsa en moltes rondalles en llengua catalana anteriors a 1930; "Totes dues eren de família humil i els era desconegut" (Xec Riudavets Cavaller), "La iaia deia 'És un poll reviscolat'. La mama deia 'Ni cas: no recorda de quan anava amb espardenyes'" (Montserrat Cortadella), "Mira: la fastuositat no era el tarannà de casa. Jo sóc de casa de pagès. Havies de vestir-te, això sí, per a anar missa, per a anar ballar sardanes (perque jo competia) i el ball, un altre vestit. Pel demés, res més. Pràctics i prou" (Lydia Quera), "No recordo que fessin comentaris sobre el tema…" (Rosó Garcia Clotet), "Sí: en general, en termes pejoratius!" (Daniel Gros).

Igualment, en el meu mur, el 22 de febrer del 2025 plasmaren "Res" (Maria del Pilar Juan Ferrer), "Sí. Et responc el mateix que la María del Pilar Juan Ferrer. No donaven importància a la fastuositat, o aparositat, a no ser que fos en cas de la natura, o en casos de fets grisos de les persones. Ma mare, nascuda el 1923, i les àvies (com vint i trenta anys abans aproximadament) anaven per la feina, que Déu n'hi do la que tenien!" (Ramona Ibarra).

Afegirem que ma mare, el 22 de febrer del 2025, per telèfon, ens digué que preferia les persones humils, els qui no es creuen més de lo que són, els qui no són flatosos (prepotents). Cal dir que sa mare (1910) era una dona senzilla en el vestir i plana. A banda, ens ha adduït "Si una persona o dona porta bé la casa, l'administra bé, '¿Per què li has de comptar els pèls al dimoni?', que diuen".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.