Vos comentaren sobre hòmens que escuraven

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre hòmens que escuraven? Apareix en una rondalla recopilada per Antoni Ma. Alcover. Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

En el meu mur, el 7 de juny del 2025 ens posaren "'Hòmens'?? No ho entenc.

'Homes'?

Es padrins feien de tot cada un, tant coses des camp, com de sa casa.

Vénc de família pagesa i ho som; ara, per gust (realment docent)" (Maria Galmes Mascaro).

Quant a missatges, el 7 de juny del 2025 i posteriorment plasmaren que, "A casa, ens van ensenyar a fer-ho amb seny i, a l'escola, que m'hi romania a dinar, que no estava bé deixar un plat totalment net: sempre una mica, perquè era golafreria. Netejar els plats, els gots… després d'haver menjat, llavar-los amb sabó, amb fregall…, també fonamental. No deixar-ho acumulat: fer servir i netejar" (Antonia Verdejo), "A la família del pare, els homes no feien res: ni a la cuina, ni a l'aigüera; tan sols ajudaven en l'època de la matança del porc, a final de novembre, quan se salava la cansalada i els cuixots, es fregien els llardons i es confeccionaven les llonganisses i les botifarres de penjar i de fregir… En acabar les dues o tres jornades, els homes ajudaven a escurar.

A la de la mare, l'avi (patriarca) no sabia ni obrir un ou, ni hi tenia afició.

Però les tres filles de la casa tenien tres marits, i mon pare i els dos cunyats cuinaven tots tres en els aplecs familiars: matar conills o pollastres, arreglar peix de tall (la mare i les filles, peixateres), fer arrossos, costelles a la brasa o truites de vuit ous en paelles monacals…

També, en acabar, els homes ajudaven a escurar" (Joan Marrugat), "Mon pare ho feia i també el cafè" (Octavi Font Ten), a qui, el mateix dia escriguí que "L'avi patern de ma mare (1874) conta ma mare que tenia bon gust per a fer caragols", "La meva mare, no: ella era de l'opinió que els homes no havien de fer res de les coses de casa" (Montserrat Carulla Paüls), "Que va! Recorde que jo, de casat, vaig fer una paella a casa ma mare i vam anar nosaltres, els meus germans i els cunyats i les cunyades. Després de dinar, em vaig alçar i vaig escurar… Ma mare em va dir 'Peus de fotja' en amunt. És clar: no li vaig fer ni cas. Però quin batistot que va agafar!" (Josep Ferrer Ferrer), "Noooo" (Àngels Sanas Corcoy), "A casa, com que tot eren dones, el pare no feia res" (Àngels Salvador), "A casa, tant l'avi com també el pare, treballaven tot el dia: del matí fins el vespre. Els plats era la feina de la casa, com anar a comprar a la plaça i fer el dinar i cuidar els nens. Era la manera d'organitzar-se en aquella època" (Joan Prió Piñol), "A casa de l'àvia materna, els hòmens escuraven. A la de l'altra àvia, no era ben vist. Però eren tot dones" (Joan Colera), "Les feines de la casa sempre les feien les dones. Jo ja era una mica grandet quan vaig veure escurar un home" (Xec Riudavets Cavaller), "La mare escurava els ossos dels plats per rentar-los. Els homes: fer les feines de la casa era mal vist, però, quan es tractava del lloc de treball, era normal i necessari" (Rosa Rovira), "No n'hi havia cap que escuràs" (Eusebia Rayó Ferrer), "A casa mon pare. Anava a comprar i a recollir a la mama a la plaça per si venia massa carregada, ajudava molt en tot i de totes maneres (parar taula o treure-la, rentar els plats, fer vidre, netejar-nos les sabates….). Com que era un home alt i fort (tenia unes bones mans), la mama m'explicava que jo cabia dins d'una de les mans i ell em banyava al lavabo" (Montserrat Cortadella).

En el grup "Dialectes", el 7 de juny del 2025 ens comentaren "El que avui entenem per 'escurar', és a dir, 'Rentar els plats, els gots i els coberts després de cada menjada', de cap manera. Els hòmens, ni s'acostaven a la cuina: això era treball sagrat de les dones.

Ells, segons deien elles, ja tenien prou a anar a treballar i a portar el jornal a casa. De la casa, se n'ocupaven elles, que, segons comentaven, no treballaven, perquè no portaven diners a casa" (Josep Fontestad Molina), a qui, entre d'altres coses, li escriguí que "mon avi matern (1906) era qui cuinava".

En el grup "Cultura mallorquina", el 7 de juny del 2025 i després adduïren "Que vaaaaa!!!

Es homes no feien res a ca seva si hi havia filles.

En canvi, sa meva padrina (sa mare de mumpare) va tenir quatre fills seguits abans de tenir una nina i, quan va veure que només tenia al·lots, va dir 'A fer feina tots!' i els feia escurar, parar taula, fer es llits i ajudar a cuinar i, així, mumpare sabia fer un poc de tot. Però aixó no era normal" (Francisca Noguera Bordoy), "A casa, sempre havíem rentat els plats ('escurat') les dones. A mi, com que era la gran de tres germanes, van fer-me un tamboret perquè arribés a la pica de la cuina. I crec que deuria tenir sis o set anys!! Mai vaig veure cap dels homes de la família netejar els plats… Ni tan sols desparar la taula. Ara, els meus néts no els cau cap anell per fer nets els plats, si venen a dinar a casa meva…" (Maria-Carmen Baltà Alonso).

Ben mirat, ma mare, per telèfon, el 7 de juny del 2025 em digué "Quant a l'escurada, els llibrells, les calderes,… lo més gran. També ajudaven a netejar les màquines de bullir. Moltes vegades, perquè eren faenes pesades".

L'avi Miquelet (1874) feia sempre els caragols i, a més, presumia que ho feia millor que ningú. Paciència.

Mon pare, a vegades, netejava la botiga, la casa o escurava".

Finalment, ma mare considerava 1) que, abans de la dictadura del general Franco (1939-1975), la situació seria més igualitària entre hòmens i dones; i 2) que el tema era interessant i molt obert.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.