Vivint amb joia

Hui he eixit al carrer, entre altres coses, per a veure un amic, ací Marc, i, lo que no esperava, era trobar-me, després, a una dona amb qui tinc molta confiança i amb qui m'és fàcil raonar i compartir un temps, per la seua senzillesa i la seua disposició a escoltar als altres. A més, m'agrada com és, i igualment, el fet que acaba somrient amb optimisme, esperançada.

Però lo que més m'agradava era sentir que, amb comprensió i amb esperit sociable, estava feliç: havia ajuntat les dos coses, i havia deixat que cadascuna fluís segons considerava més convenient, però de manera natural, espontània, amb la soltesa que ens proporciona tenir un camp dominat, conéixer-lo, haver-lo viscut i, igualment, millorar en coneixements i en habilitats per a tenir més aïnes al nostre abast i, així, avançar com a persones i guanyar més fe.

Sentia, com també ara, confiança en mi, en la dona, com també en moltes persones i, per descomptat, en el demà. La conversa fluïa de manera senzilla i, fins i tot, creativa, perquè venien idees que permetien enriquir el diàleg, dotar-lo de vida, de naturalitat.

I, com que hores arrere havia fruït per Internet a través del sentit de l'humor, veia les coses de manera més fàcil i estimant la vida. Semblava com si tot anàs com l'aigua i avant, com si les coses millorassen i, fins i tot, estigués vivint el dia amb alegria, lliure de barandats, això és, amb llibertat, energia, força d'esperit, com també amb bondat, dolçor i afectuositat.

En acabant he pensat que em sentia millor, que veia la vida d'una manera un poc diferent i més positiva que ahir, que em sent més alliberat i, al mateix temps, més disposat a anar cap a l'altre, que havia mogut els braços amb suavitat i amb franquesa, com quan estic en un ambient de molta confiança, però que també havia escoltat atentament i amb interés real i bondadós.

I, unes hores després, fins i tot, vivia amb la idea que no tot havia acabat i que encara puc avançar i guanyar més espai de vitalitat i recuperar lo que havia perdut: la llibertat expressiva, la naturalitat, l'obertura a persones de l'àmbit lingüístic com també a les de fora, afectuositat,... i el gaudi de viure amb sentiment de llibertat, com mai no ho havia sentit, perquè estic passant per un passatge nou i al qual estic obert.

L'humor estava més present i, a més, la recepció amb simpatia a experiències noves i la sensació que estic millorant amb bon cor, amb una ment oberta, que estime la vida, que la vida és una ganga i que val la pena viure-la. A més, he vist que un amic també estava bé i que no li havia passat res.

Finalment, m'he recordat de la franquesa a l'hora de parlar amb Marc i la coherència que hi havia entre lo que deia jo i lo que ell em comunicava, que no hi havia cap muntatge. I, poc abans de començar a escriure aquestes línies, m'ha vingut al pensament que hi han dones comprensives i valentes, com també hòmens bondadosos i que tenen ales, espenta i que els agrada la llibertat i que volen.

Sí: és una vivència nova i, al mateix temps, motivadora. Em recorda la de l'endemà de passar a viure en la casa on residesc ara: era un somni fet realitat. I recorde que passejava per "la Fillola" d'Alaquàs amb un somriure d'orella a orella i que col·laborí amb la Creu Roja. Doncs bé, ara em sent un poc més joiós, com qui aprova un examen i se sent molt diferent a unes hores arrere. A més, el braç esquerre estava molt millor, més mollet, més suau muscularment i l'estratègia que havia adoptat la vespra, havia anat per bon camí. I que veia (i veig) que vaig avant, que progresse i que ho visc amb joia i cap a davant i pensant que les coses van per bona via. 

Al mateix temps, com que ja havia trobat com podia prosperar i polir molts aspectes, com em deia Marc, la cosa es tractava de passar de la paraula als fets, a l'acció, però no com un militant, sinó com a persona, de la mateixa manera que ell preferia no parlar d'obrer, perquè li recordava l'esclavatge, i sí de treballador, eixe home que va al treball i, com fa uns dies feu un veí, torna a casa, es canvia de roba, es tomba una miqueta o, com aquell qui diu, canvia de tema, o se'n va amb els amics i... GAUDEIX LA VIDA. I així és com m'agrada viure: soltant la naturalitat, l'alegria, l'espontaneïtat, donant-li carta blanca, així com ho faig als xiquets o, igualment, a persones com eixa dona, a qui escoltava amb interés i de bon cor.

Crec que tot es pot sintetitzar, en aquest escrit, en una frase: amb llibertat, estic fent que fluesca l'alegria, la naturalitat, l'amor, l'estima per la vida, el sentit de l'humor i... ESTIC GAUDINT LA VIDA: ¡M'HE TRET ELS LLASTS EMOCIONALS DEL PASSAT! Conec persones que també flueixen així.