Vincles de germanor

Hui, mentres llegia en la biblioteca u dels llibres que més m'agraden, Las gafas de la felicidad. Descubre tu fortaleza emocional (de Rafael Santandreu, Ed. Grijalbo, 2016), he tingut temps per a escriure què sentia i com es desenvolupa el dia que, en Pasqua, trie volar un catxirulo, fins i tot entre les persones més pròximes eixe dia.

I m'han eixit frases com "Podríem dir que fruïm gràcies a l'esperit de germanor que tenim en el cap, a l'optimisme, a la fe en el demà i al fet que vivim el present assaborint-lo amb optimisme i amb fe en el demà". En acabant m'han semblat interessants quatre paraules: "Los lazos de cooperación" (p.101). I, més avant, he tret lo que trobe més important durant el procés de volar el catxirulo i en un dia així, aplicable a qualsevol dia de l'any:

1. Llenguatge amable, d'obertura, de germanor.

2. Equilibri entre el jo i el nosaltres en lo creatiu i en les relacions interpersonals.

3. Es manté la flama de l'esperança, de l'optimisme, de la fe.

Tot seguit, he llegit que uns pares, respecte a un fill que tenien, decidiren un dia "construir puentes de afectos, gestos y palabras" fins que el fill, ja jove, aconseguí fites fruit de la germanor entre tots tres, dedicar una part important del seu temps a l'altre, a fer el bé, a tractar de parlar en un llenguatge que el fes sentir com un membre més de la casa.

Podríem dir que eixe llenguatge seria semblant a eixe que un dia vaig veure que emprava Pere Riutort davant de persones, possiblement sense estudis primaris, en una casa de Tàrbena, quan hi vaig ser per primera vegada. Feia dos anys que havia acabat Magisteri, sabia escriure valencià amb fluïdesa, com ara, mentres escric estes línies, però hi havia una cosa, en eixa casa on tan bé m'acolliren (com si fos una persona de confiança) i que conserve amb bon record: dos dones molt senzilles, obertes i amb harmonia raonant amb amabilitat.

Però el mestre feia una cosa que no havia vist mai, fins aleshores i que fou com una lliçó d'eixes que mai oblidem (i per a bé): parlà en un llenguatge molt pròxim al de les dones.

Mentres ell parlava i jo escoltava algun castellanisme molt corrent en el parlar valencià, com ara, menos, pensava què podia haver dut al mestre a renunciar un poc a lo acadèmic i, en canvi, decidir a adoptar eixa posició. Però relativament prompte captí la finalitat: fer-se comprendre.

Per això, quan uns dies després torní a veure'l, però ara, en sa casa (novament oberta de bon cor), li vaig dir: "He aprés més valencià en uns dies que en tots els anys que porte aprenent valencià". Això explica per què ara faig una cosa pareguda amb els estudiants, com també fem entre nosaltres quan ens telefonem:

* parlar en un llenguatge molt pròxim al de l'estudiant,

* fer una explicació senzilla o recórrer a semblances, analogies ("això és com quan..."),

* o fer-li alguna pregunta per a confirmar que ho ha entés.

I la pràctica ens diu que són formes molt bones de fer-nos comprendre en un llenguatge més pla, més senzil, més pròxim a l'altre i que, acompanyat del llenguatge culte, tècnic o científic, per exemple, pot conviure perfectament.

Per això, quan, a principis de Nadal, em comentava una persona molt pròxima, qui és mestra d'institut, que estaven portant un projecte transversal i, a més, desglossà quina era la manera de fer-lo i que, igualment, se li donaria un estil fàcil, renovador i que ajudàs a fer que alumnes, mestres i pares fossen més particips de lo que es faria, me'n vaig alegrar i raonàrem esperançats i interessats per este model d'ensenyament.

Que una cosa que podria semblar difícil es simplifique i que lo culte convisca amb lo popular, és com fer costat al jove que s'acosta a crear vincles de germanor i als pares o a les persones que ho fan amb el jove, ja que, entre tots, fem possible (¡i més així!) que el carro vaja avant i, igualment, amb esperança, amb equilibri entre el jo i el nosaltres i mantenint la flama que ens aporta alé per a veure que darrere del teló ja elevat hi ha més que una simple escena: tota una vida per davant que ens resulta doblement agradable soltant fil, rebaixant un poc el nivell i, així, fent que lo que estaria a un nivell molt alt siga més comprensible, didàctic.

I detalls com els de Pere Riutort respecte a les dones, o el de la mestra d'institut i tot l'equip de mestres obert als alumnes i als pares (i amb l'estil que ja porten), en tenen un altre: obertura al proïsme amb esperit d'equip i amb amabilitat...

Per tant, per mitjà de l'esperit de germanor podem mantenir més que paraules: la confiança en nosaltres i també de més persones i en més persones del món i en el demà, això és, viure amb esperança, amb optimisme.

Bon Nadal i Bon Any 2017.