Vasos comunicant esperança
Hi han persones que comuniquen esperança, amb els qui m'agrada raonar molt perquè transmeten fe. Un dia, respecte a Pere Riutort i jo, em va dir un amic i psicòleg: "Sou vasos comunicants". Podríem afegir que, entre altres coses, d'optimisme, perquè creiem en la capacitat de l'altre per a millorar i per a portar avant una vida amb confiança en ell mateix, en altres persones i amb fe en el demà, eixe punt de coincidència que fa que ens donem la mà i anem avant.
Si, quan el felicití en juny del 2013, em va dir que continuàs escrivint, la nostra amistat segueix amb optimisme, com quan en octubre del 2014 em deia "El teu fort és l'optimisme" . I ell sap, com li he comentat algunes vegades, que el seu és la fe en la Divina Providència.
I, així, ajuntant-nos a través del cable telefònic del mòbil, com en altres moments també ho hem fet per Internet, fins i tot contant-li coses que, quan les torne a llegir, ens parlarien d'un interés per la psicologia, per l'esperit de recerca i per la informació veraç, contrastada i, finalment, exposada amb optimisme, això és, perquè les persones visquem amb criteri propi i mantenint la confiança que ara, fins i tot, tinc amb els meus pares (com també amb més persones),... continue creient en mi, en altres persones i en el demà.
Tot seguit n'exposaré unes línies del 30 de maig del 2014, tretes d'un diari personal que encara conserve i amb què coincidesc en les idees que hi plasmaré:
"Sóc el protagonista del que dic, faig, sent, pense i trie dur avant. L'iniciador.
Cree la meua vida (...) [,] fruit de la meua experimentació, en tots els camps que trie tocar. Hui em sent més inspirat i creatiu.
(...) La vespra havia buscat informació sobre Biodansa i n'havia vist un vídeo complet, molt interessant, que feia sensació de proximitat, llibertat, compartir desinteressadament, manifestació lliure de les persones...
Done carta blanca a la meua manifestació oral i tranquil·la de les meues idees, fins i tot, de les noves, de qualsevol camp del saber.
Vull anar més enllà d'on sóc ara, 'canviar de posició' respecte a més d'un punt de vista, com ara, la forma d'ensenyar a escriure (amb recursos afavoridors de l'esperit creatiu) i, així, desenvolupar la meua creativitat (com també la del proïsme que, lliurement, decidix participar) i volar amb la imaginació, el joc, la diversió, l'humor i les noves idees que afavorixen un ambient creador i constructiu"
Ara bé, afegiré que hui li he llegit a ma mare part d'eixes paraules però, també, unes de l'11 de juny del 2014, i que totes són un senyal no sols d'optimisme, sinó, a més, que ens indica que podem anar lluny, marcant el compàs i amb bon cor. Ella les escoltava amb atenció. Afegiré que crec que aquesta vegada n'és la primera en què li llig part d'un diari personal... Diu així:
"U dels meus somnis és tindre una casa pròpia encara que siga com esta. Per primera vegada em trobe fort i solvent econòmicament per a negociar i pagar-la. És una oportunitat, sobretot perquè el preu és assequible i, a més, perquè he complit amb la paraula amb ma mare i no hi ha hagut cap deute. El joc ha sigut (i continua sent-ho) net. I estic en un punt pròxim a la família, (...) amb persones amb una actitud més permissiva i de cedir, com ara, la mare. No descarte anar-me'n a viure a altres poblacions. Ara bé, vull fer-ho amb la consciència tranquil·la. I, sobretot, trie fer la meua vida com a protagonista i avançant cap als familiars més directes, els més estimats, els amics, etc. amb la seguretat que el demà serà millor. (...) sóc amo de la meua vida."
Doncs bé: continuen venint els meus pares, però a la casa on visc ara, casa comprada per mi i pagada del tot a partir d'ingressos meus i, com la ment, oberta a persones que vinguen amb bones intencions, a persones que vullguen informar-me sobre temes que considere interessants. I els òbric la porta de ma casa i hi entren.
I, finalment, pel que fa a Pere, com a altres persones amb qui mantinc un fil de connexió acompanyat d'esperit obert i d'optimisme, puc dir que som (com més persones del món), d'eixes que es veuen amb cor de portar una vida amb la ment receptiva, amb confiança en elles, en altres persones i en el demà.