Una xarxa social cap a fora

En estos temps, com en qualsevol moment, resulta molt interessant fer una xarxa social oberta cap a fora, de la mateixa manera que la ment ho fa a idees noves i a l'exterior, amb la intenció d'estar present i fruir més la vida, com a propòsit, ja que només vivim una vegada i, per això mateix, i perquè el nostre pas per la Terra (si ens parem un moment a veure la història de l'ésser humà en el planeta, és mínima) és realment interessant, important i tot: gaudim el present, el compartim amb persones que encara viuen i, a més, veiem el futur amb esperança.

Porte ja unes setmanes amb bones relacions amb els meus pares, però també amb familiars que m'accepten com a persona i amb persones que ja em coneixien però que ara també em reforcen anímicament i més. I jo a tots ells.

És una cosa que ens pot passar a tots, fins i tot, després d'eixir al pas, actuar amb reflexos amb la intenció de continuar vinculat (com a amics) a les persones que ens estimen i amb qui podem viure amb la confiança que ens acolliran quan ho necessitarem (com també ells quan els calga).

Els amics són amics i l'amabilitat no entén de valors de les accions de l'IBEX35, simplement és una cosa que es trau en les nostres relacions humanes. I, clarament, això afavoreix que ens sentim més part de la societat, que visquem amb esperit creatiu (més jovenívols, més juganers, més optimistes, més creadors de la nostra vida, més oberts a aprendre, etc.), que gaudim els xicotets detalls que ens tranquil·litzen o que, fins i tot, ens ajuden a carregar les piles, a dormir millor, a passar un dia d'eixos que diem "¡Xe!, ¡quina temporada més bona estic passant, tu! ¡Quin dia més bo estic tenint hui!"... i més coses.

L'amistat és com deixar-li un espai més a l'altra persona, però per a obrir-li un espai en la nostra xarxa social i, en el meu cas (com en el de més persones), m'agrada que siguen persones obertes i amables, comprensives, amb bon cor, sinceres, etc. com la mare que acarona al seu fill nounat i el pare que se li acosta i, per exemple, juga amb ell. O com el mestre que, quan veu un alumne, encara el saluda. O com l'amiga que ens veu molt de temps després de fer-ho per darrera vegada i ens solta una mirada i unes frases de joia i de confiança...

Finalment direm que la xarxa social, al meu coneixement, és de les coses més interessants. I, per Internet (com ara, per Facebook) resulta prou curiós este camí, ja que, a més de contactar, podem aprendre a través dels traductors de llengües de molts posts i, així, comprendre millor a l'altre. I, en la vida en la població on vivim i de manera més directa, a partir de les converses per a tractar de conéixer més a l'altre des de l'evolució que veiem en el proïsme i, així, incorporar-lo  a la nostra ment com una persona oberta i que ens fa possible que visquem millor i amb qui fa goig compartir un temps interessant de la nostra vida i amb qui fruïm de veure que hi ha confiança entre les dos bandes, una mena d'esperit d'equip amb una línia oberta i comprensiva.