Una vida dolça, tranquil·la, interessant
Fa poc veia una entrevista a Rafael Santandreu, en la web que porta, sobre com dirigir les nostres emocions i una de les frases que, com unes hores abans, més m'havien interessat era una amb què, amb la seua traducció, encapçalem este escrit: "Una vida dulce, tranquila, interesante".
I mentres tornava a preparar el pas per a l'escrit, m'ha vingut al pensament que el joc del catxirulo reflecteix la tendència a veure la vida com una ocasió (i així la porte avant, ara) per a viure amb dolçor, tranquil·litat i amb interés.
És un joc suau, tranquil (no admet la violència ni el meninfotisme) i, a més, és un signe inequívoc d'interés per lo que ens envolta, d'amor per la vida, per lo natural, per l'entorn i per fer el nostre passeig vital com si fóssem persones amb bona capacitat i amb molta habilitat per a conduir els sentiments (l'estel, les emocions, els nostres projectes) amb una sensibilitat ben dirigida i lliure de tensions o d'incitacions a veure qui pixa més, com també de mansuetuds. Més aïna és com un temps d'afecte compartit en el món, però també en contacte amb la natura (els instants en què no hi ha ningú al nostre voltant, però sí animalets i plantes o arbres), de contacte amb la societat (les cases o els espais amb elements urbanístics) o, també, quan prenem una decisió i som nosaltres (i només nosaltres) els qui diem cap a on volem que vaja la nostra vida o com volem viure-la. A més, té lloc en un espai obert, així com la ment s'obri al món i el camp de visió és ampli.
En eixe sentit, esta vesprada estava si tirava per un camí en línia del catxirulo o si encara admetria filosofies antigues que, tot i això, m'han ensenyat coses molt importants per a viure, com ara, saber descobrir què tracta de fer una persona per mitjà del llenguatge amb què ens parla o ens escriu o, si tirar pel que m'ha portat al títol i a) amb una mescla de suavitat, gaudi del procés de viure, tranquil·litat, creativitat, relacions humanes amb persones d'esperit obert i comprensives o, b) fer-ho també iniciant amistat amb provocadores o falses, encara que continuàssem amb la ment oberta a elles i tot i tinguessen una personalitat forta i tirassen per ser persones lliures.
No calia fer un gran esforç ni dedicar molt de temps per a tombar la menys apropiada, b), encara que sí podríem considerar interessant veure què tractava de dir-nos cada una i com podria, fins i tot, buscar influir-nos o, per contra, mostrar-nos el seu projecte o la seua visió i, en acabant, com fa un amic meu que és psicòleg, deixar que l'oïdor siga qui trie sense el professional donar-li cap consell, sinó contant-li experiències de la seua vida o com se l'organitza. Al cap i a la fi, el psicòleg (i també pot fer-ho un amic amb el cor obert i sincer) no és ni el "saló de comandaments", ni el director, sinó, en este cas, una persona versada en psicologia i, a més, amic, qui dirigeix la seua vida sense deixar-se menysprear ni xafar, però tampoc fent-ho als altres...
Si pensant amb el catxirulo, sóc feliç (com cada u de nosaltres, amb la idea de lo que més ens agrada, del projecte que ens espenta o de la nostra afició), crec que no hi ha molt més a afegir, sinó que ens obrim a lo bo i deixem arrere lo que ja no considerem apropiat.
En eixa línia, direm que, en una de les frases de l'entrevista, deia Rafael Santandreu: "El ser humano tiene muchas capacidades para estar bien". Em recorda a moltes de les dites per Tomás Castillo Arenal, un altre psicòleg, qui aposta per les capacitats de les persones.
No és que no siga interessant tenir psicologia o llegir-hi, és que tenim capacitats i moltes habilitats que, per mitjà de coses que podrien semblar tan secundàries com el joc, l'afició que més ens agrada o el nostre arquetip preferit (en el meu cas, el rei), ens ajuden a descobrir la nostra forma de ser. I si, a més, vivim amb la intenció d'obrir-nos a lo positiu, doncs, ja ens podem imaginar que bé ens ho passarem.
Per exemple, també hi ha un marge per a la creativitat: eixe soltar el fil i arreplegar-ne, eixe anar ara cap ací i veure com vola des d'este punt i asseguts o jugar una miqueta a veure si des d'esta banda podem fer allò de posar-nos xicotets reptes com provar a volar passant per damunt d'eixe fil o d'aquell arbre que hi ha en un punt determinat i donar-li un poc més d'emoció però sense arriscar perillosament, etc.
També diré que he tret una cosa que feia temps que no fruïa tant, potser per segona vegada en ma vida: ser-hi enmig de persones sense vergonya, amb altres que sí en tenen i més comprensives i, tot i això, fer-ho amb una sensibilitat tan ben canalitzada com els membres de l'orquestra per part d'un director d'esperit obert, comprensiu, suau en les formes i amb una vida sentimental i mental sana. Fins i tot, em sentiria acompanyat. En eixe sentit vaig conéixer un director musical així, i és de les persones més obertes i que millor portava les emocions, de totes les qui he conegut. A més, sincer, molt humà, agradable, sociable i amb bon cor.
Per tot això finalitzaré dient que no sóc l'única persona que sap viure en situacions així i comandar-les amb habilitat, com qui porta amb facilitat el seu catxirulo: tinc amics que, simbòlicament parlant, el manegen molt bé.