Un camí molt bo

Hi ha una cançó en castellà que diu que el camí cap al llit és el millor camí de tots, i una veu femenina (fàcilment, podem interpretar-la com la d'una prostituta) convida a respondre a la seua pregunta: si el client vol jaure's amb ella.

I escric açò perquè hi ha molts polítics, principalment, entre els políticament correctes (i, ací, cada u, que incloga els que preferesca) i també entre els amics de la poltrona i de baixar-se els pantalons i d'inscriure's en el club d'amics de la síndrome d'Estocolm (com també els del primer grup que hem esmentat), que els fa més fer política com si fossen en un bordell i ells hi fessen el paper de dona de la vida.

Ara bé, també n'hi ha dels que, entre a) un bordell per a polítics i portar un estil de vida patriarcal (que no va en línia amb la cultura vinculada amb la llengua catalana) o b) eixir al carrer i escoltar què diu la gent, acollir-los, no menysprear-los, ser junt amb la gent i, sobretot, viure i actuar d'acord amb el matriarcalisme associat amb la llengua catalana, trien l'opció b)(però molt oberts als altres, a l'ambient, a lo que esdevé i amb intenció de forjar ponts amb harmonia) i no en consonància amb una pau que podría ser un missatge de pacificació per la força com si es tractàs d'una nova pau romana (però en el segle XXI) i, així, opten per la vida amb un esperit matriarcalista que, tot i que no puga convéncer a tots, no deixa fora les noves tecnologies i que és el que ells consideren que els resulta millor i que podria ser-ho per a la majoria de la població. M'hi incloc. I, com aquests que prefereixen el model de vida matriarcal, en conec moltes persones.