Un acord amb amabilitat

Més d'una vegada ens trobem amb situacions en què se'ns obri la possibilitat d'arribar a un acord que ens ofereixen altres persones i veiem que ens agrada la proposta, que podríem eixir contentes les dos parts i que, a més, afavorir un vincle personal que ens sembla de confiança. I, finalment, triem pactar-lo.

Això m'ha passat aquests dies, però també, fins i tot, hui, quan, després d'intuir que un text formaria part d'una espècie de documents legals, he decidit contactar amb qui representa l'entitat, després de fer-ho amb un amic versat en temes lingüístics.

I sí, no sols anava en la línia que m'imaginava, sinó que, a més, s'ha simplificat més la faena, ja que ajudava a centrar-la en la part més informativa de cara al públic i, al mateix temps, científica, cosa que em feia fluir i sentir-me més a gust, a banda de conéixer més a prop la forma de ser del cap del col·lectiu i, així, un dia més, continuar en eixe vincle humà que, unit a la solidaritat, fa sentir-nos capaços de soltar la nostra vena creativa i, igualment, la negociadora i guanyar les dos bandes, com dos mans unides, com dos persones que accepten abraçar-se (com ho he fet hui), com eixos amics de Facebook que es comuniquen amb simpatia, com eixes persones de cultures diferents que manifesten els seus sentiments i els seus pensaments i, per exemple, projectes, amb bon cor.