Sobre la promoció del valencià

Una de les coses que no puc deixar, i dic que no puc perquè no em naixeria del cor, és de promocionar el valencià. De fet, des de fa més de vint-i-cinc anys, l'empre quasi sempre, fins i tot, per escrit i quan estan parlant persones en castellà.

En eixe sentit, i per a expandir-lo, crec que una de les primeres coses que són molt importants és tenir un mínim de regles i la ment oberta, com ara, en el tema del lo neutre, un cas que no està perdut (i ,més encara, en els temps que vivim i tenint present que ja hi han editorials i webs dedicades a la inclusió del valencià viu i en la línia de l'històric), fins i tot, de pròximes a l'Institut d'Estudis Catalans o a la TV3, que s'hi mostren receptives.

Una altra cosa són els castellanismes que no són paraules per a omplir les que no hi han en valencià, lo que diem préstecs o manlleus, com ara, sarsuela, un estil musical, així com a hores d'ara n'incorporem molts mots en anglés i relacionats amb el món de la tecnologia, la medicina, la biologia, la recerca, la informàtica, etc.

Pensem que, per exemple, estem acollint prou bé el fet que en els mòbils o en Facebook escrivim de manera simplificada o, fins i tot, abreujada o per mitjà de contraccions que reben un significat diferent en distintes llengües i, a més, de símbols que podem dir que són més fàcils de comprendre a nivell internacional.

Ara bé, com comentàvem ahir un amic i jo, és molt important que les persones, principalment els estudiants, a més de llegir, tinguem ben a prop un diccionari (amb explicacions del terme o de l'expressio o locució, com també de sinònims i antònims), amb l'objectiu de tenir criteri propi i ser ciutadans amb una capacitat d'anàlisi i de creativitat més gran que l'actual, tenir curiositat per saber.

Afegiré que estic veient, durant els darrers dies, casos de persones que, sense ser originàries de cap població del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, el sud de França, la franja d'Aragó o la ciutat de l'Alguer (Itàlia),... ¡ni d'Espanya!, tenen una ment tan oberta a aprendre una llengua com el valencià, fins i tot, sent la seua llengua materna, dues de les més parlades a nivell internacional: parle del castellà i del portugués.

Però és que la cosa va més lluny: n'hi han, de persones interessades pel valencià i... que són dels Estats Units i anglòfones.

Per tant, podem dir que l'aprenentatge d'una llengua, sobretot, és qüestió de tenir la ment oberta, mostrar-nos amables amb la diversitat lingüística, amants de lo que fa més plural el mosaic i, així, veure que no passa res perquè siguem moltes persones parlant llengües diferents, quan, per mitjà de la disposició i del pas avant cap a l'altre, fem un pont que consisteix en dir-li: "Sé parlar aquesta llengua i vull aprendre la que tu parles". ¡Mare meua, quantes persones hem fet costat en Facebook (i hi continuem) a un brasiler que, des del seu país, vol aprendre valencià i com ens està motivant a millorar el valencià i a estimar-la i, també, a obrir-li la nostra ment, com a més persones i al demà!

Aleshores, ja hem creat un pont i, per descomptat, es fa més fàcil anar avant amb optimisme. Al capdavall, l'optimisme és senyal de fe en l'exterior, en més persones, en la vida i el punt de partida per a avançar i millorar com a persones de bon cor. I no sols estic esperançat en eixe sentit, sinó que veig que les coses van millor i que milloraran. Per a començar, ja m'estan ajudant, sense pressions, persones interessades pel valencià, de Catalunya i de grups de cultura popular valenciana. Gràcies i que passeu un bon dia. I no sols a mi, sinó a més persones. ¿El motiu? Els interessa lo que fan, els motiva, volen escampar-ho, ací, la llengua.

Ara lo que ens importa, en aquest tema, és difondre'l . I en eixe camí som, valencianoparlants amb molts valencianoparlants en les nostres famílies i valencianoparlants que s'hi incorporen a l'aprenentatge i a la seua expansió, per Internet i en la vida diària.