Sabien llegir
Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿sabien llegir? Recordem que, en 1900, en Mallorca, el 60% de les dones sabia parlar, llegir i escriure en castellà, d'acord amb paraules de Pere Riutort Mestre.
Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".
Avant les atxes.
Una forta abraçada i bon cap de setmana.
Lluís
****
En el meu mur, el 1r de març del 2025 posaren "L'àvia paterna, de 1888, a rural, llegia i escrivia en català i no sabia res de castellà.
L'àvia materna, de 1904, a ciutat, llegia una mica i no gens d'escriure; fluixa de català i no gens de castellà" (Joan Marrugat).
En el grup "Dites, refranys i cultura popular catalana", el 1r de març del 2025 posaren "Tenia un germà, EPD, que ara tendria setanta-quatre anys. Pares i padrins llegien i escrivien perfectament" (Maria Dolores Ginesta Pich), "L'àvia llegia i escrivia perfectament, de 1904. Les besàvies també; una d'elles ajudava la mestra de l'escola.
La mare, de noranta-nou anys és enginyer químic. De Calella. Les besàvies: l'una, de Calella; i l'altra, del Port de la Selva" (M Reyes Díaz Cairó).
En el grup "La cultura valenciana és matriarcal", el 1r de març del 2025 plasmaren "Ni l'avi, ni l'àvia. Tot així, es defensava amb els conceptes de lletres i números, bàsics, per anar a comprar, i per controlar quantitats en la collita, ja que eren masovers" (Marc Juanhuix).
En el grup "Paraules, refranys, cançons, rondalles i cultura popular dels nostres avis", el 1r de març del 2025, Maria Teresa Ortiga Mulet plasmà "Sí. Les meues iaies sabien llegir i escriure. Recordo que ma iaia tenia un llibre de receptes molt bo, que sovint el fullejava. Era molt antic. De fet, era molt bona cuinera".
En el grup "Antropologia UAB", el 1r de març del 2025, ens indicaren "La meva àvia paterna no sabia ni llegir, ni escriure" (Margarita Frau Mir), "A casa, tots els avis sabien llegir i escriure; i el català l'escrivien tal com sona" (Montserrat Cortadella).
Quant a missatges, el mateixa dia i posteriorment, ens posaren "Potser és que la meva família era benestant. El meu avi era advocat, l'àvia era prou culta, ma mare parlava francés correctament (alumna de les Ursulines), molt llegidora i culta, no lo següent. Va nàixer al 1911, però jo et dic: potser la família ho portava la mare del pare: tenien una impremta (jo no la vaig conéixer), però sí que sabia llegir. Les germanes del meu pare: una, infermera; i l'altra estava a la impremta, papereria… Clar que sabia!" (Josep Ferrer Ferrer), "Ma mare, perfectament. No sols llegir: també recitava poesies. Les àvies, pel que m'explicaven els meus pares, sabien escriure i llegir, les dues (Pilar Ortiz De Paz), "Sííí. En sabia" (Ângels Sanas Corcoy), "Sí. En sabien" (Joan Prió Piñol), "Totes dues eren analfabetes" (Xec Riudavets Cavaller), "Si. La meva àvia tenia un professor a casa, particular, perquè, segons el metge, li restaven pocs anys de vida. Una caseta a l platja, per vestir-se i despullar-se, un mestre de música. I la veritat és que, gràcies a Déu, mai cap malaltia. Morí als noranta anys, com si agafés el darrer somni.
La seva vida era treballar molt i molt, i els llibres que tenia eren dels mandataris de tot el món, vida de músics, de dones amb fama de saviesa o de curanderes de malalties- A casa, mai cap metge: ella ens feia el remei, a tots els néts" (Lydia Quera), "La meva mare, nascuda el 1921, sí sabia llegir i escriure; però la seva mare (àvia meva), nascuda abans del 1900, era analfabeta" (Montserrat Carulla Paüls), "La mare és la nena i el germà. El padrí era carabiner i la padrina crec que també escrivia, no ho recordo molt bé. La mare va néixer l'any 1902 a Esterri d'Àneu. La vaig veure poc escriure; el pare va ser militar, i bona lletra i, al cap del temps, va aconseguir ser Mosso d'Esquadra, que d'ençà el primer día, volia entrar al Cos" (Júlia Aixut Torres), "Les meves dues àvies sabien llegir i llegien cada dia el diari" (Lucila Grau), "Doncs, sí. I també escriure" (M Pilar Bafalluy), "Sí. Les meves àvies sabien llegir i escriure com també la besàvia materna" (Rosó Garcia Clotet), "El domini de la cultura era molt justet…. No era necessari en un ambient de cerca de treball i cura dels fills" (Daniel Gros), a qui comentàrem "Suponc que et refereixes a la cultura entesa com la derivada de les escoles i la lectura i l'escriptura" i ens afegí "Sí, clar: la cultura bàsica de conèixer les quatre coses bàsiques, com ara, el llegir, escriure, sumar i restar…".
Afegirem que, en correus electrònics, el 1r de març del 2025 escrigueren "Sí. La meva àvia Maria sabia llegir i escriure. Pertanyia a una família de pagesos benestants i, com que vivien apartats de Moià, en comptes d'anar al poble cada dia, era un professor el qui anava a 'La Datzira' (la masia on vivien), a fer classes a tots els germans" (Àngel Blanch Picanyol), "La meva mare no sabia escriure, però sabia llegir una miqueta. Lletrejava igual que els infants quan comencen a llegir: a poc a poquet, marcant les síl·labes" (Rosa Rovira).
Finalment, ma mare, el 1r de març del 2025, ens digué per telèfon: "Les monges [mallorquines], potser perquè les dones estaven en pitjor condició, d'alguna manera, si elles eren més espavilades, només atenien dones i les ensenyaven.
Ma àvia Consuelo (1878), llegia els llibres religiosos. Ho llegia. La missa: en llatí i, després, en castellà. Son pare era jutge en Paterna.
I, quan li pareixia, treia els llibres de la bossa en què duia coses, robes,… en qualsevol moment del dia, i es posava a llegir. Si no estava fent alguna cosa, com ara, calça.
L'àvia Amparo [, la materna], en els comptes, s'entenia. Però deia que no sabia llegir. Sabia llegir un poc. Això és lo que contava ma mare [, nascuda en 1910]".
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Avant les atxes.
Una forta abraçada.