Rondalla "El lliri d'aigua blau" i el lligam mare-filla (àvia Teresa)
Rondalles, contarelles i contalles narrades per àvies (o padrines) i per mares.
El 24 de setembre del 2025, mentres cercàvem en el mur de l'amiga Teresa Maria Marquez Bartolomé, una dona de més de huitanta anys, molt oberta i que havia participat en l'estudi, trobàrem una rondalla que ella havia plasmat el mateix dia. Com podrem veure, li la narrà una àvia seua, la padrina Teresa, molt arriscada i en pro del bon tractament cap a les dones. A continuació (amb lleugers retocs), exposem el text que publicà:
"¿Sabeu la història del lliri d'aigua blau? No? Us l'explico, si em permeteu.
En una vila de qualsevol lloc de la Terra, una noia molt bella, rossa com l'or, amb ulls blaus com el cel al capvespre, estava molt enamorada d'un noi de la vila.
Ell també ho estava. Cada dia, quan el sol es ponia, es trobaven a la vora del riu d'aigües fresques i cristal·lines. Havien fixat la data per a casar-se.
L'home més ric de la vila cobejava la bellesa de la noia. Sempre li deia que seria per a ell. Un dia va esperar-la a la sortida de la feina:
'-Bonica', li va dir. 'Em vols per marit? Tot el que tinc, que és molt, serà per a tu'.
Ella, molt enfadada, li va etzibar:
'-Vostè és molt vell i repulsiu. No seré mai la seva muller: d'aquí a tres dies, em caso amb el noi de la meva vida'.
El vellot, tot enfurismat, se'n va anar cap a la casa de la vila a veure el batlle:
'-M'han robat tots els diners i joies que tenia a casa'.
El batlle diu:
'-Qui ha pogut fer això?'.
El vellot li respon:
'-La Rosaura, la rosa dels ulls blaus: va venir a casa i, amb menaces, m'ho va prendre tot'.
Llavors, l'agutzil va detenir la noia i, emmanillada, la va portar per tota la vila dient que era una lladre i que la portava a presó.
Ningú la va defensar: només els seus pares. El seu nuvi va anar a veure-la a la presó:
'-Per què ho has fet?', demanà.
'-Tu també creus que sóc una lladre? No ho sóc: el vell em vol per a ell. Com que li he dit que mai seré per a ell, ha dit que li he robat tot'.
El noi li va dir:
'-No em puc casar amb tu, davant la sospita'.
Ella va plorar i va suplicar.
En va: el xicot va tocar el dos sense mirar enrere.
Ella es passà la nit plorant per la desconfiança de l'home que estimava tant.
Al matí, en un descuit del carceller, va fugir corrent cap al riu.
La gent, en veure-la, van anar darrere seu.
En arribar al riu, va entrar a l'aigua. Ben fons, ben fons, fins que va desaparèixer engolida pel corrent. Al lloc per on va entrar al riu, hi van néixer uns lliris tan blaus com els seus ulls.
Aquesta és la història de la noia rossa com l'or i d'ulls blaus com el cel al capvespre.
La desconfiança del seu estimat, la va empènyer a la mort.
És una rondalla que em contava l'àvia Teresa, molt antiga: 'La cançó del lliri d'aigua'.
Si la voleu escoltar, és una noia molt garrida que el riu se la va emportar.
Us desitjo un bon dia, estimats amics, i que no desconfieu de la persona estimada… O sí?".
I, a continuació, exposa una foto de lliris blaus.
El mateix dia, després d'haver llegit jo el text, li escriguí que "Resulta interessant que ella, quan aconsegueix la llibertat, se'n torna a la mare.
I dic això perquè, simbòlicament, la mare i lo femení són representats per la terra i per l'aigua.
De fet, hi ha les aigües en l'interior de la mare (durant l'embaràs) i… en el part.
A banda, la mare, ací, fa un paper terapèutic i, per això, aquest retorn fa que la filla renasca en unes flors d'una color fosca. Lo femení i lo matriarcal enllacen prioritàriament amb la foscúria, amb la nit, amb lo que tendeix cap a l'obscuritat.
Al capdavall de la rondalla, ve a dir-nos que hi ha fills (ací, la jove) que conserven el lligam amb lo maternal".
En nexe amb aquest mots, la difusora del relat ens posà: "Una bona descripció del matriarcalisme en la noia, qui es llança a l'aigua del riu. Moltes gràcies, Lluís".
Cal dir que, en l'entrada "Lliris blaus" (https://latorredelcodina.com/lliris-blaus), que figura en el blog "La Torre del Codina. Turisme de natura", potser plasmada en la primavera del 2020, capim que "és una planta perenne (…). Diuen que el nom d'Iris ve donat per la deessa grega de la valor. Els tres pètals interiors representen la fe, la saviesa i la valor", tres detalls que enllacen amb el caràcter de l'àvia Teresa, qui llegà a la néta la contarella.
En una altra font amb informació relativa a aquest lliri, "Colores del lirio: significados de los lirios" (https://www.interflora.es/blog/colores-del-lirio-significados), una entrada en la web "Interflora", indiquen que "És el lliri de la fidelitat (…). Evoca l'equilibri en la parella o en la relació entre dues persones". En el cas de la rondalla, es reflecteix en el lligam entre l'aigua del riu (la qual representa la mare) i la filla: la jove és acollida en el si feminal i, després, eixe llaç entre ambdues dones fa possible que sorgesquen flors… en la primavera.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.