Raonant amb persones agradables

Si revise els escrits de fa més de dos anys, trobe que m'agraden les persones agradables, eixes que, entre altres coses, transmeten optimisme i que veiem que, amb elles, resulta fàcil raonar i sentir-se bé i, també, pensar que, al nostre costat, hi ha una persona amable, positiva.

En eixe sentit, hui, mentres feia temps per a raonar amb un amic, ací Toni, observava que hi han distintes persones que m'inspiren molta confiança, cadascuna per motius diferents.

Però també que ocupe un lloc en la meua família, que col·labore amb entitats socials o ONG i que, no sols em sent part del veïnat, sinó, igualment, de la societat on visc i del món. En altres paraules, que estic present amb esperança.

Però lo que sí considerava més interessant, és que hi havia com una espècie de literatura, d'escriptura, d'estil, que m'inspira i que sembla com si m'acompanyàs més temps: lo que podríem dir l'escriptura optimista, l'escriptura que transmet missatges d'esperança, d'optimisme, de fe en nosaltres, en el proïsme i en el demà.

Amb la senzillesa i la creativitat, fa que li trobe un sentit a la vida, que actue de bon cor, que crega en la bondat de les persones, que solte millor la meua sensibilitat en el moment i de la manera que cal fer-ho (com ara, en una relació humana amb la intenció de donar vida a una persona), que m'òbriga a idees noves i a totes les persones i, així mateix, que, quan la cosa va malament, per tensió o per falta d'ànim, actue de manera positiva amb molt d'encert i mantenint l'esperança en mi, en moltes persones i en el demà, això és, l'optimisme.

Ara bé, després de parlar amb Toni he vist un altre amic, Miguel, amb qui he xarrat un moment.

A mitjan conversa, Miguel i jo hem vist una parella que semblava agradable i amb sensibilitat, acompanyats d'una criatureta. I, finalment, tots dos hem comentat que tres capellans havien decidit ajudar-se entre si i, així, fer possible que els projectes comuns anassen avant i que, això, en el fons, era un senyal de confiança i, a més, d'esperança. Pensar i expressar que la confiança, com l'optimisme i l'obertura als altres i a les idees noves, ens fa avançar i créixer com a persones, és una cosa que compartim els dos amics i jo. I més persones, per descomptat.

Però, unes hores després, he conversat amb un home que porta un negoci familiar, ací Josep, i, quan li he fet referència a Miguel, qui m'havia parlat bé de Josep i dels altres treballadors, se n'ha alegrat, però també ha valorat la facilitat per a expressar Miguel la seua simpatia i la seua visió positiva de la vida.

Entremig he telefonat a una tia que hui feia anys i la joia es reflectia en la seua veu, com també l'esperança i la cordialitat.

Al capdavall, quan tornava cap a casa, he vist un venedor amb qui he acabat tenint prou confiança i que, a més, mostra interés per aprendre valencià, tot i que prové de Pakistan. Feia mesos que no el veia i ens hi hem alegrat.

Per tot això, mentres escric aquestes línies, lo primer que pense és que hi han persones agradables i que cada dia té coses positives que podem disfrutar i, així, incorporar-les a la nostra vida com una part més de lo que fa possible que la gaudim.