Raonant amb altres amb senzillesa
Una cosa que m'agrada és raonar amb altres persones i fer-ho amb senzillesa, com si fos aquell dia, de fa dos anys, en què dos xiquets em preguntaven si m'era fàcil volar un catxirulo. Era Pasqua i m'ho estava passant bé, fruint el moment. Els vaig dir que sí i que, a més, m'agradava molt.
I açò m'ha vingut al pensament hui, mentres llegia unes línies d'un llibre de Rafael Santandreu on se'ns indica que es tracta de viure la vida com si fos un joc. Curiosament, ens podria semblar un equivalent d'un apartat del llibre "Los sueños de la vida", d'Anselm Grün, quan ens escriu l'autor que, a través del nostre joc o de la nostra activitat preferida, podem descobrir moltes coses relacionades amb la nostra forma de ser, de pensar, d'actuar, etc.
En eixe sentit, no deixa de ser curiós que, quan visquem així, semble la vida com un joc, com un moment de gaudi, d'optimisme, d'harmonia entre cada u de nosaltres i els altres, així com en una família poden fer-ho tres persones molt pròximes (o més) quan cadascuna actua com és natural en ella i que, a poc a poc, trobem.
Són instants i, quan ens obrim amb eixa metàfora, encara més, que compartim amb els altres acompanyats d'optimisme, d'esperança, de fe, de creativitat ajustada a les preferències predominants en cada u de nosaltres, de desenvolupament de lo que més ens fa, d'obertura de projectes que ens ixen amb major facilitat, així com al mestre que hi frueix un tema o uns apartats del saber ho fa quan connecta amb alumnes (o altres persones) o quan ho plasma a través de l'expressió creativa.
Afegiré que m'agrada, per exemple, expressar les coses amb senzillesa, aprendre, compartir temps amb persones de qualsevol edat i altres característiques, encara que, per descomptat, si, com ara, ens posem a raonar una estona, sempre preferirem una persona (o més) que ens inspiren molta confiança, malgrat que estiguem obertes a totes i disposades a aprendre de tots.
Així, este matí ho he fet amb una dona. Em preguntava si sabia què podia fer per a tenir cobertura i accés a Wifi en un punt concret. Ben prompte hem encertat i ha sorgit, com molts podreu imaginar, una confiança que anava a més i que, finalment, l'acompanyava la senzillesa en les formes a l'hora de parlar i una sensació de major proximitat a l'altre.
I és que, en el fons, quan ens acostem als altres amb confiança i, a més, parlant amb suavitat en les formes, és més fàcil crear un vincle personal en què puguem unir les nostres idees i les seues, la nostra visió del món i la del proïsme... amb sentiment de germanor al final i rematar el jorn amb un record agradable.
Però, igualment, i així tanque este escrit, amb lo que considere més important (com també ho fan més persones): amb la sensació d'haver passat un dia interessant i que afavoreix la nostra obertura a viure experiències noves també unides a l'optimisme, a l'esperança en el demà, a la fe i a eixa sensació d'estar vivint en un equip i amb bon cor i en un ambient favorable a l'esperit comunitari i a la creativitat.