Pròleg amb abraçades a la interdependència
Tenim davant de nosaltres, més d'un dia, un ordinador. Ens plantegem i, en acabant, triem, buscar informació sobre un tema en qüestió, per exemple, com funciona un cervell.
Però, ¿estem gaudint lo que fem?, ¿processem la informació amb esperit científic, triant d'ací, triant d'allà, lligant caps, posant el nostre toc creatiu final, etc.?
Possiblement una gran majoria diguem que, fins que no tinguérem algun contacte amb persones que tractaven de veure les coses des d'una visió holística, global, no ens n'adonàrem d'eixa importància, la mateixa que ens obri possibilitats per a comunicar-nos amb persones de punts de vista diferents.
Així, vos puc assegurar que, en el camp personal relacionat amb la llengua, he tingut experiències de converses amb persones partidàries de la línia de les Normes del Puig, com també amb catalanistes i amb persones de la tercera via. Però, igualment, amb altres, de Catalunya, que promouen el desenvolupament de l'ésser humà, amb esperit obert, creatiu, científic, etc. per mitjà de la plasmació de la seua creativitat i, igualment, de la seua voluntat d'aprendre, de fer i de compartir amb el món i que, a més a més, acullen tota classe d'expressions literàries i lingüístiques que afavoresquen la comunicació en una mateixa llengua, el valencià, a nivell científic i internacional coneguda, sobretot, com català.
I ahí no acaba tot: em comunique obertament i amb sinceritat, amb persones dels Estats Units (n'hi han que saben tres llengües com a mínim i, en un cas, si més no, el basc), altres estan ficats en organitzacions a favor del diàleg entre les llengües i les cultures del món, etc. però a tots els uneix una disposició a acollir a persones de països i cultures diferents, una visió més oberta de la Humanitat, un afany per crear vincles interpersonals i interculturals, a més d'un caràcter comprensiu amb persones de grups minoritaris o històricament marginats.
Però també en conec que formen part d'altres països, fins i tot, amb una manera de concebre la vida que va més en la línia de la interdependència (la qual també està present en la Bíblia, una obra molt vinculada a la història del món occidental i a la història de cultures i religions d'Àsia i amb semblances amb altres del món), és a dir, allò que hem oït més d'una vegada com "el tot és més que la suma de les parts". Com ja em deia una mestra de Matemàtiques de repàs, en l'institut, a la pregunta de si no era lo mateix 0,33 tres vegades, encara que fos periòdic, que u:
-- Cuando tú vas a la carnicería, ¿verdad que no le pides al carnicero que te dé 0,33 sino un tercio de kilo?
No havia pensat en aquesta frase, però no sols des del punt de vista matemàtic o del didàctic, fins a fa pocs mesos, sinó també en el que ací toquem, com un exemple ben senzill d'entendre què és la interdependència i per què, com ara, la col·laboració amb bones intencions, creativa i que busca aglutinar persones de formes diferents de pensar, en lloc d'arraconar-ne o menysprear-ne, és més efectiva a llarg termini i tot: en el camp psicològic, en el de les relacions interpersonals, en lo creatiu i en lo científic, en lo humanitari, etc.
Seria com dir que gràcies a la coordinació entre el cap d'una operació de cor i el seu equip, incloent-hi un altre metge, hem aconseguit que un malalt de flutter ("aleteig", en anglés) auricular isca de la sala d'operacions amb bona salut, com em va ocórrer en abril del 2004. Com digué el cardiòleg, davant d'unes sis persones del grup: "Me... Nos ha salido bien". Quan introduí el Nos, remarcant-lo lleugerament i tot,... s´hi va afegir un somriure suau seu i el de tot l'equip. També m'alegrí d'eixe detall, extrapolable a lo que escrivim ací.
Finalment podrem veure i experimentar, en Internet i tot (com ja ho podem sentir i comprovar en la vida quotidiana), que abraçant-nos o abraçant idees noves per a crear un estudi, fem més que tocar-nos o aprendre: obrim una porta a una visió més àmplia del món, a una concepció més receptiva de la nostra persona.
Això sí, sense capgirar ni anul·lar la que tenim, sinó tenint present la solidaritat, la sensibilitat, la natura, l'espiritualitat, la expressió franca dels nostres sentiments i de les nostres idees, l'expressió creativa, l'empatia, l'optimisme que comparteix fe, esperança i afectivitat mitjançant la creació de vincles amb altres persones.
I, a més, comptant amb el suport psicològic que supon pensar que hi han persones que col·laboren amb punts comuns als nostres, que ens fan costat i que, entre ells i nosaltres, fem possible que tinguem més confiança i que la nostra qualitat de vida millore (no sols econòmicament, sinó també intrínsecament, interiorment), com a persones amb bon cor i forjadores d'un món més sensible, més creatiu (¡i constructor alhora!) de relacions interpersonals que afavoreixen la consistència de l'ésser humà més enllà de la comunicació simple d'informació a través d'Internet, de la premsa, de la televisió, etc. o del consum informatiu i, per exemple, tractant al planeta com la Mare que ens dóna vida en la casa, Gaia, la Terra, eixe espai on persones, animals, plantes, monuments, creacions literàries, etc. estem presents.
Alaquàs, 25 de gener del 2017