Preferesc no ser feliç i sí moderat

Hui, entre d'altres coses, he llegit un escrit que plasmí en desembre del 2009, quan feia més de mig any que vivia en una casa de ma mare. I apareixia el tema de la moderació.

A migdia, parles amb una dona i li comentes que prefereixes ser moderat. I et respon que ella, també.

Doncs bé, més avant, hem llegit un escrit de Josep Miquel Bausset, un monjo valencià del Monestir de Montserrat, en relació amb la neutralitat de l'Església i captes que no posar-se de part dels més febles equival a acceptar com viuen els més desvalguts.

Llavors, he copsat que els ancians et poden interessar molt perquè, com em digué Pere Riutort una vegada, són els que més saviesa tenen. I vos puc assegurar, àdhuc, a partir de l'estudi sobre el matriarcalisme, que és una veritat com un puny: com més grans, més obertes, més bona empatia, més pacients, més disposició a parlar amb sinceritat i amb bon cor, etc.

Finalment, unes paraules de hui a la psicòloga María José: "Jo preferesc no ser feliç, perquè, més d'una vegada, es pot interpretar com desentendre'ns de persones, com ara, els vells, els xiquets, aquells a qui pots fer costat.

I sí ser moderat en les relacions interpersonals i en la vida (...) [,] estar en contacte amb la terra on visc i acollidor i, si m'ho demanen, aconsellar. I, si de cas, fer algun suggeriment".

I demà, més, com l'àvia que narra "rondalles" a nets, a persones de totes les edats, molt oberta, amb bon cor, agraïda, amb bona educació i que promou el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.