Persones amb qui avancem amb naturalitat i bon cor

Ahir vaig raonar un moment amb una cosina de ment oberta, amable (no sols en la veu sinó també en el dia a dia, amb esperit dialogant, receptiva a lo que ajuda a millorar, en el seu cas, també com a mestra).

Però, igualment, assaboria el fet que hi han ambients en què la confiança, l'esperit obert i receptiu a l'esperança i la bondat, com també a lo que se sol qualificar de femení, està present, però unit, per descomptat, a concedir molta llibertat a l'altre, una llibertat unida a una confiança solidària, això és, en els dos sentits.

Áfegiré que tinc una amiga amb qui he pogut compartir més d'una vegada una conversa en sa casa, fins i tot, amb altres persones, per exemple, fills. És d'aquestes dones de més de setanta anys que són obertes, valentes i comprensives, que tenen molta confiança en les amistats i que concedeixen molta llibertat als amics, la mateixa que donen als fills i que, unida a la naturalitat en les seues relacions i, ¡com no!, a la manifestació franca dels seus sentiments (i amb bon cor, per descomptat), fa que els membres de la seua família, i els qui tenim molta amistat amb ella, ens sentim amb un marge de llibertat ben gran, el mateix que, ella i jo, per exemple, com a mestres (i com a persones), donem als alumnes i a les altres persones. Això sí, indicant que ens agrada lo que és natural, la creativitat i la cordialitat en les relacions humanes. És una de les persones en qui més confie espiritualment.

Anem a pams. El terme naturalitat fa esment a dir i fer les coses pel seu nom, sense forçar res. Per creativitat entenem emprendre rutes novelles, relacions noves, abraçar formes diferents de fer, ser o comunicar-nos amb els altres o amb algú, aportar idees noves i donar-hi forma, etc.

Però ara,... passem a la cordialitat. ¡Uf!, ¡quin respir, tu! ¡Quanta llibertat i estima per la vida i obertura als altres (sobretot als qui actuen així), abracem en la vida com si fóssem l'àguila que, a poc a poc, se sent part del grup nou i que l'ocell no té cap llast sinó un vincle sincer i amistós, que l'esperança, la fe en el demà, l'alegria de viure, la companyonia, el gaudi del present i l'obertura a lo nou i a persones amables i que tenen sentiments, com també, la preferència pel ser i, al mateix temps, per ser i estar (viure) amb els altres, va per davant, per exemple, de si tenen tants anys, si el número del DNI té aquesta lletra, si són d'aquest partit, si han nascut en aquest país, si són de la mateixa població d'origen o si saben parlar anglés o no!

En eixe sentit, l'obertura a cristians amb estudis i amb psicologia m'està ajudant a millorar i a ser més comprensiu, com també a contactar amb persones obertes de la família, qui, igualment, són amables com la seua veu en molts moments de la conversa, sempre oberta i amb sinceritat i bones intencions. I també a obrir-me a més persones de la vida, fins i tot, per Facebook i per altres canals de comunicació, de la mateixa manera que quan eixim al carrer o  visitem a altres persones. 

Per això, quan acabe de raonar o de comunicar-me a ells per alguna via, sent que el carro va avant, que estime la vida i que la fruesc amb optimisme, concedint molta llibertat al proïsme i que em sent inspirat, però amb una amabilitat que flueix millor i que, com més persones així incorpore a la meua llista d'amics i, per tant, persones de confiança, més fe tinc i millor comprensió respire en les relacions humanes que porte avant. Però també veig que la meua vida flueix amb naturalitat, sense forçar les situacions i, així mateix, que la vida va avant quan les tinc presents o visc amb bon cor, una ment oberta i, com ara, abraçant la bonhomia.