Persones amb bon cor, receptives, que afavoreixen la cohesió social i molt obertes 

Tot seguit, exposarem un escrit del 19 d'abril del 2022 (amb molts noms canviats), per a fer costat les persones que ens contestaren i, òbviament, plasmant les coses amb bon cor i aliant-nos amb les persones acollidores i receptives, fins i tot, a punts de vista diferents als seus i que ni deixen fora les arrels, ni les noves tecnologies.

<<<<Hui, des de bon matí, i, com qui té bon cor i està receptiu a eixa valentia i a eixa solidaritat, sovint, associades a la joventut, he vist que Francesca Solé, una dona molt oberta i que, més d'una vegada, t'aporta informació interessant, m'havia escrit respecte a la llibertat i a la sobirania dels Pobles:

- Jo, també, com tu.

I, sense pensar-m'ho dues vegades, li he contestat "Gràcies".

Però no perquè això fa més fi, ni per allò que diu un refrany valencià ("Governa'm bé i digues-me moro"), sinó perquè coincideixes totalment amb les seues paraules.

A més, veus que Anmin Castellví t'escriu en relació amb Dilluns de Pasqua i que Estela Muntaner, una dona molt oberta, et comenta:

- Gràcies [ per aquesta publicació sobre la Pasqua]. M'hi he apuntat.

I tu, ràpidament, li ho agraeixes i fas via.

A primera hora de la vesprada, he escrit en Facebook i, un poc després, he vist que Ricard Jové Hortoneda, un home molt obert, de cor net, molt interessat per la terra, per l'associacionisme, per la cultura vinculada amb Catalunya i per aprendre de persones de tota mena com també molt col·laborador i amb bones intencions, m'havia escrit en relació amb el procés sobiranista de Catalunya. I tu, sense ajornar-ho i dient les coses pel seu nom, li respons.

I, quant al "procés", diré que, una vegada, després d'un intent d'engany per part d'una menor de sis anys i dos mesos, quan jo tenia trenta-cinc anys (en setembre del 2006), un psicòleg em digué unes paraules traslladables a l'actualitat política en Catalunya:

- Corta con ellos hasta que te devuelvan la confianza.

I tu, la restaures quan tries lliurement. Ara bé, com digueren unes persones, en el 2005, durant una conversa agradable, harmònica i receptiva:

- Si, a uno, le han secuestrado, eso no es ser buena persona. Eso es maldad.

Jo hi estava (i hi estic) totalment d'acord.

I, en eixe sentit, si espien uns polítics, ¿són bondadoses les actituds dels qui han jugat brut? No, encara que es parle de taula de diàleg, de taula de xarreta o d'amnistia. ¿Veritat que, en casos (i no em referesc a polítics, sinó vinculats amb temes de relacions sexuals), quan, a una part, li fan la vida impossible, recomanen que talle amb qui agredeix o amb qui, per exemple, fa xantatges? Sí.

Igualment, en un referèndum, com en una decisió d'un jutge o de cada u de nosaltres, no val això de donar una xicoteta obertura al diàleg (que no és res, ací, sinó un "buen rollo" a l'estil de Castella). I, més encara: ¿és social i creador de cohesió i d'harmonia, un partit com el PSOE, el president del qual, en 2016, digué, en relació amb els independentistes i amb els catalans favorables al dret a decidir, "No os vayáis: os queremos mucho" i que, en octubre del 2017, es posà de part del PP (partit que governava), en lloc de proposar una taula en què es reunissen independentistes, espanyolistes i persones, per exemple, partidàries d'un estat federal? No.

En aquell moment del 2016, ja pensí que Pedro Sánchez mentia i mentiria. I així va la cosa: com en Filipines, després de la caiguda de Ferdinand Marcos en els anys huitanta, quan Corazón Aquino passà a ser-ne la presidenta (i ben plasmat per Noam Chomsky en el llibre "La por a la democràcia", el qual recomane): pitjor que el del PP.

I és que, una persona que menteix amb males intencions, que promou lo militar en lloc de lo social i que, per exemple, no dona suport a les llengües minoritàries, al meu coneixement, té una actitud tan patriarcal com Mariano Rajoy.

Per això, l'anyell amb pell de llop ha de caure... I, finalment, les pròximes eleccions generals espanyoles les guanyarà el PP i governarà la dreta: la taula de diàleg, en el fons, és una excusa per a promoure l'autonomisme en Catalunya i acceptar ser el gos de l'amo, àdhuc, lligat amb una corda daurada.

Finalment, no accepte viure engabiat, des de primera hora del matí, entre barrots daurats, i sí, per contra, volant en una vall molt oberta, com moltes persones que coneixes, obert als altres i a lo que esdevé, i com qui tria lliure de pressions externes i com a sobirà de la seua vida>>.

Una forta abraçada i avant amb els vostres projectes.