Parlant amb molta confiança i molta llibertat

Hi han persones que fa goig haver conegut i que agrada pensar que encara viuen, eixes que permeten esplaiar-nos i expressar-nos oralment, artísticament i gestualment en un ambient de molta confiança i molta llibertat, lliures de pressions externes, amb sentit de l'humor, deixant, més d'una vegada, el mòbil a banda i passant a prioritzar lo que sentim, pensem, volem aportar i compartir, allò que, després de veure un instant un vídeo, unes fotografies en l'ordinador o llegir algunes paraules de missatges escrits, poden donar pas a una conversa afable, oberta, entre persones que diuen les coses sense tractar de tallar les ales a l'altra banda i amb molta espontaneïtat.

Hi obri la porta una altra persona i continua la conversa, però ara amb un somriure més, ja que totes ens sentim i vivim amb la sensació de ser-hi amb un sentiment molt pròxim al grau de llibertat que fruïm en casa nostra, allà on nosaltres obrim i tanquem la porta, les finestres i organitzem la nostra vida fruit del nostre pensament i aprenentatge.

A molts els agradaria que en eixes reunions tractàssem lo que està de moda o, per exemple, lo que fa fi. Però l'interés que tenim per la naturalitat, la bondat, l'afectivitat, la vida espontània, l'obertura a l'altre amb els braços oberts, el bon cor i un "¡Hola!" acompanyat impulsivament i sense romanços ni sermons del nom de l'altre i un "¿Com va això?" o un "¿Com estàs?" dits amb una veu amable i esperit lliure, són un senyal que indica que l'altre no tracta de controlar la nostra obertura als altres ni a la vida, una manifestació d'amor i de simpatia més enllà de lo purament eròtic o reglat en els famosos llibres o articles sobre tècniques o formes, lo que en anglés diríem good manners.

Persones així són com els nostres pares, una espècie de patrimoni que no es compra ni es ven, sinó que es guanya amb el desenvolupament creatiu, l'obrir-nos a raonar sense eixe manual de com aprendre a parlar en deu dies ni quines frases cal dir ací o allà per a que la música sone agradable o per a rectificar si ella diu això o allò.

No. Hum... Una parauleta interessant: NO.

Però després del NO va un SÍ, UN SÍ A LA VIDA, a organitzar la meua vida a la meua manera, vestir atenent a lo que m'agrada cromàticament o per qüestió de textura o utilitat, sense estar tant pendent de lo que diga el cap de l'entitat Pertrie o de lo que haja triat per a votar Pritsee, vivint obertament però amb un grau alt de llibertat.

Els meus amics i moltes persones no combreguem amb rodes de molí. I si a algú li estorba, doncs, ho sabem ben bé: ¡carretera i manta! I, ¿per què? Doncs perquè no he vingut, com també diuen els meus amics, amb altres paraules però amb la mateixa idea, a ser una reproducció assistida o una còpia de lo que altres han dit, han fet o han sigut. Ara bé: ens obrim a persones a viure la vida obertament, expressant els nostres sentiments, les nostres emocions i lo que pensem lliures de lo chic i altres línies semblants que ja fa temps que no acceptem per molt que es quotitzen a l'alça.

Això sí: la cultura, molt important. Res de dir que hi han molts ni-nis i després actuar de manera ociosa i com si la llibertat es vengués en el Mercat d'Abastos de València. ¡Xiquets!, ¡que la llibertat no es compra ni es ven! ¡Es guanya, però no amb combats, sinó amb bon cor, una actitud creativa, l'obertura a l'afectivitat i, igualment, admetent que l'altre tinga una forma d'actuar diferent a la meua, com així ho faig! La història ens mostra que les millors passes avant han tingut lloc lliures de violència però amb persones valentes darrere i mitjançant el desenvolupament de la creativitat i l'abraçada de persones, no d'idees noves que fan tuf d'actituds ràncies, pel seu formalisme explícit i continu.

I prement-nos amb força, amb una abraçada sincera, d'amic a amic. ¡Quanta cordialitat hi ha en eixos instants i entre persones que s'hi estimen, es valoren, s'expressen i se senten amb un alt grau de llibertat! Tenen bon cor i són valentes i comprensives.

Podríem dir, finalment, que on sentim que tenim molt d'espai per a actuar amb llibertat, explicar-nos amb naturalitat, sense sentir-nos obligats a acceptar cap estil de vida diferent al que preferim, i que dormim prou bé, vivim amb un bon cor, una ment oberta al saber i al coneixement de lo que no sabíem, com també a la comprensió i, així mateix, anant més enllà de lo exterior, de lo primer que es diu, s'ou o es llig,... anem cap als altres amb una confiança gran i amb una bondat que ens permet fer la nostra vida, crear la nostra xarxa social i parlar amb un sentiment que ens fa possible un somriure i un viure oberts a lo familiar i a la generositat.