Missatges finalment compartits

Un missatge és un senyal que enviem o que ens arriba. I compartir, significa, com ja indica la paraula, "partir amb", per exemple, amb una altra persona o més, així com una fruita, la podem tallar per a cedir-ne un tros a una altra persona.

Aquesta actitud és pròpia de persones i sistemes humans organitzats amb un esperit obert, eixos en què hi ha esperit negociador win-win ("guanyar-guanyar", en anglés, això és, que les dos bandes isquen guanyant), espai per a idees noves i constructives amb la intenció de millorar a nivell social, recepció a persones diferents a nosaltres, interés perquè les persones ens formem i cresquem com a individus amb la ment oberta i comprensives, amb criteri propi, etc.

Per descomptat que eixa disposició, eixa actitud, però també el fet de portar-ho a terme així, és fruit de l'optimisme.

I si, a l'optimisme, afegim el fet de portar nosaltres les regnes de la nostra vida, resulta més important encara conéixer el missatge i tenir present que, com he esbrinat i he desglossat a partir del significat que atorgue a moltes paraules i a expressions o frases que, per a mi, el tenen diferent (cosa que inclou que dediquem un temps a comprendre què simbolitzen per a nosaltres, detall que ens obrirà moltes portes a ser nosaltres els conductors de la nostra vida), podem dir que no és cert lo de cada casa és un món, sinó que cada casa (símbol del cap), és a dir, cada persona,... té una visió del món. Per això, obrir-nos a escoltar a l'altre, a aprendre-hi coses noves, a tractar de comprendre'l, etc. resulta molt important i, a més, ens ajuda a crear esperança mentres n'adquirim i, igualment, a compartir-la.

Però, per a arribar-hi, fem com les neurones (paraula que significa"corda"), les cèl·lules del teixit nerviós, les quals tenen una forma molt curiosa i que, si les dibuixem comunicant-se'n dos, veurem una semblança amb l'acte de donar-nos la mà, com hui he vist en un llibre de psicologia acompanyat d'una frase d'alegria amb què una mare felicitava al fill per la seua conducta positiva.

Mentres el veia, he dit: "¡Ostres! ¡Açò és com donar-se la mà dos persones! ¡Que curiós!". I és que, quan ho fem, no sols indiquem confiança, com el dia que em donaren les claus de la casa on ara visc i de la qual sóc propietari (cosa que va molt bé per a portar la batuta) i que òbric a moltes persones, com quan done la mà als amics: venim a dir "Ets una persona que m'inspira confiança".

Però, a més, he vist com si fossen les dos bandes dels braç i el colze i, finalment, la mà amb eixes rametes de la neurona que em recordaven els dits.

En eixos casos hi ha connexió, hi ha comunicació. ¡Vejam per què! 

En primer lloc no sols hi ha un missatge de partida, sinó que passa al nostre cap i l'interpretem. Després, atenent a la nostra història personal i a les capacitats creatives del moment i a l'habilitat per a l'autocontrol, el traduïm creativament i, a més, el transformem en un acte nou, en una plasmació expressiva de tipus literari, artística, per escrit (com ara, en forma d'un estudi sobre un tema), oralment (per mitjà d'una conversa interessant i tot) i, fins i tot, finalment, la compartim.

Doncs bé, així és com vivim en comunicació, així és com fem una traducció i més coses.

En eixe sentit, l'altre dia passí un moment de fluïdesa, mentres preparava un missatge a un amic i sentia que, després, li'l passaria a una amiga i que, a més, aleshores, feia com el director.

Per altra part, el fet de trobar això anit i que, damunt, aquest matí m'haja vingut al pensament el motiu pel qual he sentit (i tinc) molt d'interés per la informació veraç, m'ha fet desenvolupar dos parts interessants en la comprensió del llenguatge.

En primer lloc la creativitat, ja que permet emprar analogies per a fer més fàcil l'entesa del vocabulari.

I, en segon lloc, la intenció de qui presenta una informació (de paraula o per altres mitjans). Així, per exemple, podem llegir un titular o una notícia i transformar la sensació en un color i, d'aquesta manera, l'objectiu real de qui l'edita o ens el comunica: em sembla una manera molt interessant d'aprendre a portar les regnes de la nostra vida davant els mitjans de comunicació social i de lo que un altre ens comenta.

Així, no sols aprenem sobre la comunicació humana, sobre el sistema nerviós, sobre biologia, sobre neurologia i sobre més temes, sinó que, igualment, i açò és clau per a aprendre i gaudir del procés d'aprenentatge, no sols de manera senzilla, sinó, també, mantenint el fil amb el món en què vivim i, a més a més, amb criteri propi.

I tot gràcies a l'optimisme que ens espenta a obrir-nos, a donar-nos la mà i, així, a fer més amics i a sentir-nos part del tot, com jo ara i... com més persones, mentres compartim informació i optimisme, ganes de viure i els nostres punts forts.

¡Vinga!, ¡que podem tenir el nostre punt de vista i viure amb optimisme!