Marededéus protectores d'embarassades
Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, comentaven sobre marededéus protectores d'embarassades? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 26 de juliol del 2025 ens posaren "L'àvia parlava de la Mare de Déu de la Guia, en una capella molt antiga, prop de casa, en la qual, d'ençà d'antic, les dones anaven a resar per a poder estar embarassades, o perquè l'embaràs anés bé.
La capella s'anomena d'en Marcús, que és qui va pagar la construcció" (Rosó Garcia Clotet), "Nooo" (Àngels Sanas Corcoy), "Ma mare no em parlà gaire" (Lola Carbonell), "Bon dia,
Crec que, en la tradició menorquina, és un element desconegut" (Xec Riudavets Cavaller), "No. Embarassades, res de res, perquè l'àvia, amb tres nétes ben ensenyades i preparades, això no era per a nosaltres. I era cert" (Lydia Quera), "Sí. La mare, com era de les Terres de l'Ebre, sempre anomenava la Mare de Déu de la Cinta, patrona de Tortosa" (Àngels Salvador), "Sí. Ma mare tenia una estampeta de Sant Ramon, que la passaven boca avall a una embarassada i, quan el xiquet naixia, la giraves cap a dalt: així, Sant Ramon, com que no volia ser cap avall, ajudava que nasquera el xiquet (o la xiqueta)" (MCarmen Bañuls), "Boon dia!
Tenir una família dialogant i oberta ha estat una sort. Sóc filla única i, a més, sempre tenia veu. Converses del tema que fossin. Una més. Tots apreníem de tots" (Maria Dolors Sala Torras), "Doncs, no em van comentar res" (M Pilar Fillat Batalluy), "Ma mare era catòlica quasi practicant i deia que això eren estupideses. A les meues àvies, pràcticament, no les vaig conéixer" (Octavi Font Ten), "No ho recordo, Lluís" (Joan Prió Piñol), "D'embarassades, no; però anar a ficar el cap a l'olla de la Mare de Déu de Núria, sí. És moltes vegades,... per restar embarassades!!!!!!" (Roser Canals Costa), a qui escriguérem "L'olla té a veure amb lo femení, ja que és un símbol de recepció. És com un desig de tornar a la mare i, a partir d'allí, que el part siga possible", "A casa, no" (Montserrat Carulla Paüls), "Categòricament, NO" (Anna Babra), "D'aquestes marededéus, no en sé" (Nuri Coromina Ferrer).
En el grup "Dialectes", el 26 de juliol del 2025 plasmaren "Sí. A la Catedral de Barcelona, hi ha la Mare de Déu del Bon Part... La meva sogra m'hi va portar a posar-hi una espelma quan estava al final dels meus embarassos...
Jo vaig portar-hi espelmes pels naixements de cadascun dels meus néts!! Només es demana ajuda per deslliurar. I, un cop el nen ja ha estat batejat, es porta un altre ciri" (Maria-Carmen Baltà Alonso), "A la catedral de Tortosa, és la Mare de Déu de la Cinta. I les embarassades solen portar una cinta de color blau o de color rosa, segons el sexe del nadó. Si no es coneix, pot ser blanca" (Montserrat Vilas).
Finalment, en el meu mur, el 26 de juliol del 2025 escrigueren "No... Mai. Era un tema tabú" (Maria Galmes Mascaro).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.