L'alegria de conviure creativament

Fa poques hores he raonat amb un home que també tenia el joc de volar "una milotxa" com el seu preferit. I, raonant raonant sobre temes d'educació, els quals relacionàvem (pels seus paral·lelismes) amb els d'ensenyament o amb els de relacions humanes, veia com sorgia un esperit de companyonia, de conversar amb una persona de ment oberta, progressista, interdependent, i que es feia càrrec de la seua vida però també estava obert a compartir-la junt amb altres persones concedint-los, fins i tot, un important marge de llibertat.

Mentres parlàvem, semblava com un ball, una harmonia en les frases, comprensió a l'hora de captar la idea i de respondre, escolta atenta i benintencionada, un moment per a que l'altre reordenàs la idea, la col·locàs en el seu lloc i, tot seguit, soltàs el fil però mantenint el comandament amb destresa i amb obertura a viure amb felicitat i no sostenint una lluita contra l'altre.

Per això, quan li he dit: "Això, lo de soltar més fil, és com dir-li 'Confie en tu i, a més, crec que et vals, ara, per a fer-ho' i, al mateix temps, mantindre el fil de l'amistat, en eixe cas, entre el pare i la filla, com jo ho faig, per exemple, amb els alumnes".

O quan eixia el tema de tenir mà esquerra: "Concedint-li, per exemple, un camp gran per a que desenvolupe la seua creativitat, serà més fàcil que se senta més pròxima a nosaltres, eixa persona, i, així, ens resultarà més senzill exigir-li amb mà esquerra lo que no aconseguiríem si tractàrem de tensar el fil".

Teníem ben clar que el fil no és una altra cosa sinó l'amistat, la confiança entre les dos parts, la comunicació.

Els dos gaudíem, fins i tot, amb el somriure (el qual em semblava sincer) entre dos persones que, com déiem fa uns trenta anys o això, conversàvem amb esperit progressista (lo que ara diem interdependent)...

Però, ¡quina ganga, trobar una persona partidària d'este model d'ensenyament, d'educació, o de formació personal! I tot, un dia en què havia rebut un missatge per part d'una amiga amable i també oberta a este punt de vista, qui, des de molt prompte, m'ha inspirat confiança.

Ell i jo valorem molt, com també més persones que, com em deia ell, per exemple (i el cas és real), una part important de la nota de la qualificació final d'un alumne tinga a veure amb la participació en classe dins d'un ambient democràtic (com el que m'exposava, el qual em semblava interessant).

¡Quina alegria poder escoltar a una persona així!

I, més que alegria: una font més d'esperança i una glopada d'aire fresc per a l'esperit creatiu.

Afegiré que, per a començar la conversa, he preferit ser explícit: "Hi han dos coses que crec que ens poden donar moltes pistes sobre com és una persona: la seua visió de la sexualitat i el seu posicionament en temes socials polèmics". La resposta, ha sigut ràpida i afirmativa.

Per tant, per mitjà de les relacions entre persones diferents (però obertes a lo que altres fan, són, diuen i, en fi, a viure amb esperança, fe, optimisme i obertura al món exterior), fem possible que el dia siga millor i que, de nou, tinguem més amics, que visquem amb obertura a lo nou, a lo diferent i a lo que fa sentir-nos amics de més persones, al mateix temps que ens obrim a aprendre a partir de les relacions amb l'exterior.