La veu alegre i creativa

Hui he raonat amb una dona, per a nosaltres Marta, qui un dia em va abraçar poc després d'estar jo al límit de la mort. Marta és resilient (té facilitat per a recuperar la situació inicial i, fins i tot, per a millorar) i, optimista, bondadosa, té molta força d'esperit i moltes ganes de viure. Les altres versions, de veres, no me les crec, després de raonar i raonar amb ella dies i dies, potser poc de temps, però amb profunditat i amb el cor en la mà, durant els darrers anys, llevat que vagen en una línia que no tracte de posar en qüestió estos punts des d'un principi, tan presents a hores d'ara en ella.

Li he dit, més o menys:

-- Marta, mira, sóc Lluís. Bon Nadal i Bon Any 2017.

I ella ha contestat:

-- Bon Nadal, igualment.

En acabant li he preguntat, després d'oir la seua veu, i de respondre-li a una pregunta seua sobre la meua salut:

-- ¿Veritat que quan passes per unes experiències així, com les que tu has tingut, les superes i, a més, estàs com ara, amb ganes de viure, veus la vida d'una manera més tranquil·la i tractes de disfrutar-la més i també els xicotets detalls?

I ella, poc o molt, ha respost:

-- ¡Uf! ¡Ja ho crec!

Bo, vos diré que no he pres nota de lo que hem parlat; però que lo que hem raonat els dos s'ajustaria, d'alguna manera, a lo que ací he plasmat, sí.

Marta té molts anys, molts, més de setanta-cinc. I tingué una caiguda molt forta d'ànim per un tema físic que la deixà en una situació difícil. Però ella, en lloc de queixar-se i romandre en la nostàlgia o en la desesperació, s'ho prengué com una oportunitat per a reorientar el vaixell i navegar amb fe i amb optimisme, com també oberta a persones que transmeten esperança i vitalitat.

I com que ella m'acollí i m'abraçà (amb tot lo que això significà per a mi aquell dia), en una situació pitjor a la viscuda a finals d'octubre d'enguany, sempre que la veia (i quan la veig), la salude i, si em ve bé, fins i tot, raonem una miqueta. El somriure de bon cor, la curiositat sana i l'alegria de veure'ns novament, no falta mai.

La seua veu i la seua cara, són com l'espill de l'ànima. Com li deia, jo, un dia a Pere Riutort, en el 2014, qui passava un mal moment: "La veu no enganya, Pere". I un mes o això després doní diners a l'històric mestre i gran amic (quan me'n demanà mig plorant, perquè era lo que ell sentia que més necessitava aleshores). I ell, qui sempre confia en la Divina Providència, i que és fort d'esperit i molt esperançat, reviscolà en menys de dos setmanes si fa no fa, quan jo ja estava preparant el bot cap a la casa on ara visc i on sóc mentres escric estes línies, excepte quan isc fora, quan visite als meus pares o en moments puntuals (i per motius no precisament agradables però acompanyats de la confiança en el proïsme i per part seua, a qui sempre li l'agraesc).

Per això, amics, una veu alegre i creativa diu molt, moltíssim. I en molts passatges bíblics veiem que se'ns invita a viure contents, amb senzillesa i amb saviesa, com també a desenvolupar la nostra part creativa (Carta de Sant Pau als romans, quan diu que cada u done lo millor que té, que desenvolupe lo que sembla que li naix, lo que li ix amb major naturalitat), és a dir, a viure una alegria d'esta mena, com eixa que hui em reflectia Dani Miquel en el seu parlar, amb una joia semblant a la de Marta, dona que, com Pere, creu que pot créixer com a persona i viure amb esperança, forjant el seu destí, la seua vida,... amb alegria i amb un optimisme acompanyat de bonesa,  gratitud (donant gràcies a la vida i a les persones) i creativitat. ¡Ah!,... ¡i que també la mou!,... perquè Marta viu així: també s'ho treballa, com molt bé podríem dir.