La solidaritat amb altres persones

El fet de solidaritzar-nos amb altres persones, per a començar, ja és un signe de confiança, d'optimisme, de fe en el demà i en la nostra capacitat d'assolir més objectius per mitjà de l'obertura a altres persones i actuant així.

Per exemple, dedicant un temps a les persones que necessiten més ajuda a través d'alguna organització que ens inspira confiança. O telefonant a una amiga o a un familiar amb la intenció de raonar i conéixer com es troba i com li va la vida. O dedicant una part de la nostra vida a activitats de voluntariat o de tipus altruista.

Afegirem que una de les millores que podem trobar és que ens sentim part del grup, de la societat, estem més tranquils, amb major confiança en nosaltres i en més persones. Igualment, vivim el present amb esperança, al mateix temps que experimentem una sensació de vida, de vitalitat, veiem les coses amb major perspectiva o que, per exemple, ens obrim a aprendre i a contactar amb més persones, portem millor les regnes perquè prenem decisions més encertades gràcies a eixa ampliació de l'espectre i a eixa sensibilitat ben conduïda.

Metafòricament parlant, és com si volàssem un catxirulo i ho féssem amb la idea que comptem amb molts punts a favor, començant per eixa confiança en nosaltres mateixos, en què portarem el timó de la nostra vida i al pensament optimista i amb fonament al nostre costat, com també ara, pensament que, clarament, ens obri a altres persones, com també amb els qui ens donen suport i que creuen en nosaltres.

Igualment estem a gust en la nostra pell i, per tant, en harmonia i fruint el present, amb fe, amb esperança en nosaltres mateixos (però també en més persones) i amb la idea que, com diu una cançó cristiana, "el demà serà millor".

Finalment direm que, per exemple, confiem en l'altre, de manera que estem oberts a deixar-los un espai de la nostra vida, no sols en el nostre mòbil o en la nostra llista d'amics o de persones de confiança, sinó també quan se'ns acosten (físicament o mediàticament) i, així, mantenim un vincle humà de concòrdia, de connexió amb el proïsme i de fe en més persones de la societat.