La joventut d'esperit

Ahir llegia en casa dels meus pares (on aní, de pas, amb la idea de celebrar també que érem en el darrer dia de l'any) unes línies sobre la relació entre la joventut i el nostre pensament, més que amb l'edat, així com la influència de l'activitat (física i d'altres formes) en la nostra vida. Tenia davant el llibre La ciència de la llarga vida (Valentí Fuster i Josep Corbella, Columna Edicions, 2016).

Des de xiquet estava interessat per l'edat que vivien personatges bíblics i volia arribar-hi. Els anys...

Però arribes als 35 (2006) i, per primera vegada, et sents jove, com li manifestí a una psicosexòloga la primera vegada que la vaig veure, uns dies abans de començar a assistir a sessions de tipus psicològic, sexual o dels dos camps: "Per fi sóc jove". Jo tenia vitalitat i sentia una mena de necessitat que algú se m'obrís, per primera volta, a escoltar-me, obertament i sense jutjar-me, lo que jo sabia i lo que volia aprendre, perquè llevat de poques persones, la veritat, és que no havia sigut fàcil...

Ara bé, si quan ja en portem 45 i mig, escrivim, mentres llegim un llibre de Rafael Santandreu, que, per exemple, ens sentim més jóvens que mai..., la qüestió crec que val la pena considerar-la i tractar-la des d'una visió més de conjunt. Ací ho faré des del meu punt de vista:

* Joventut vol dir sentiment de vida, esperança, optimisme, fe en el demà, esperit de millora (per exemple, en temes socials), créixer com a persona, posar en marxa la capacitat creativa (íntimament relacionada amb la sexual i amb l'obertura a l'exterior, de la mateixa manera que la creació ho és a la fecunditat com a resultat de la suma de part del mascle i de la femella, de l'home i de la dona,...).

* També inclou, per a mi i per a més persones, tenir una ment oberta, la qual cosa la trobem acompanyada d'interés per la solidaritat. Lo de la solidaritat em feu gràcia llegint llegint el llibre sobre la vida. I per una raó: intuïa que estava estretament vinculada a una vida interdependent i a relacions interpersonals profitoses (en el bon sentit de la paraula) amb persones sinceres i agradables, com ara, a nivell sexual, com eixos cosins, amics casats o sense parella que gaudeixen del fet, per exemple, de ser fadrins (com ara, u a qui direm Lucio, respecte al seu germà i a la cunyada).

En el cas del llibre, agafí un apartat gràfic i amb dibuixets que feien de síntesi de capítol, vaig veure el típic polígon de cinc cares (però amb línies, fins i tot, entre totes les arestes, simbolitzant les relacions entre persones, la xarxa social) i, més o menys, soltí: "¡M'ho imaginava!". En el llibre podem llegir: "Les relacions interpersonals són determinants en la salut de les persones".

Tornarem a dir algunes coses sobre Lucio. És un home que viu sol, segons em contava hui una amiga meua i cunyada seua, té una xarxa social molt interessant, amb persones que l'accepten com és (i ell als altres), que té una vida espiritual que li permet donar-li, a la vida, un sentit i viure-hi. A més, és fortament independent i socialment selectiu i obert: les amistats que fa resulten d'un paràmetre que ve a dir que l'altre l'accepta com és i, si no, doncs, senyors, no passa res (en el sentit que l'home continua esperançat però no esperant que les amistats vinguen com la grossa de la loteria però sense jugar-ne cap papereta)...: hi han moltes persones en esta vida.

* La música i les manifestacions creatives de cada u de nosaltres diuen molt de l'esperit amb què veiem i vivim la vida,  de la mateixa manera que la renovació estilística o de tècniques ho fa en un pintor o en un escriptor, encara que el seu estil de vida siga creatiu. Un mestre de Magisteri ens feu estudiar uns pintors valencians del primer quart del segle XX que havien evolucionat més que un català molt promocionat per la Generalitat de Catalunya i per entitats culturals i més.

Una persona que evoluciona, que canvia, però que manté eixa flama de creació i, a més, compta amb una xarxa social que li dóna suport i amb què ell col·labora com a bons germans i no esperant que sempre li ho done bo i fet l'amic o el familiar ni de ser-li exigent, és una persona, per a mi, molt interessant. Em fa goig conéixer-ne d'eixes. I elles a mi: este Nadal estic rebent suport i felicitacions per part de persones que abracen este estil de vida i els felicite per la seua forma de ser i per haver-les conegudes. Però també agraesc que hi hagen entitats així i... són eixes les que promocione, com també faig en el cas de les persones.

* No entenc l'activitat juvenil només com anar de bar en bar una nit, estar raonant pels colzes sobre futbol o anar-se'n a la platja, per exemple. N'hi han que tenen un esperit renovador i que són persones d'edat avançada i, a més a més, amb una visió molt oberta de la vida i de la sexualitat.

Així, un amic meu que passa dels huitanta-cinc, qui encara té ereccions i, com també li deia a mon pare, viu junt amb la dona, arreplega i porta als néts, és capaç de raonar obertament amb jóvens, amb una dona de quaranta i amb una persona de més de setanta i, ¡com no!, de trobar-se al costat d'un xiquet i fruir el moment jugant-hi i tot. És de les persones més tolerants que he conegut fins ara. Amb eixes persones m'agrada compartir més temps que amb les altres, per descomptat, encara que m'òbriga mentalment i estiga obert a abraçar a hòmens i a dones diferents a mi, com també idees noves i acostar-me a altres persones que no conec ara,... però que m'inspiren confiança.

* En creativitat, i així també ho entenc jo, la transversalitat (de trans-, "més enllà de" i versus, "línia"), podem passar per camps diferents i fer un estudi, una obra, un dinar, una partitura, etc. prenent un poc d'ací i un poc d'allà unit a eixa idea que ens ha vingut al pensament i, finalment, deixar un resultat final original, interessant i, ¿per què no?, assaborir-lo després d'acabar-lo. La creativitat és una mena d'arbre genealògic: abraça moltes rames amb les quals podem posar els elements de lo que resultarà finalment. Personalment gaudesc molt així. 

* Pere Riutort, un dia de classe, digué una frase en què, implícitament, convidava a que si algú volia ser escriptor o desenvolupar-se en un camp creatiu (o en més), a engegar la creativitat al llarg de la vida, perquè continuàs viu, ja que era eixa espenta psicològica lo que així ens mantindria. ¡I encara ho fa! Ell tenia 58 anys si fa no fa i ja havia col·laborat i participat en algunes obres literàries, encara que no fossen novel·les o poemes.

Això sí: no negaré, per exemple, que siga molt important, en eixe sentit, anar buscant línies, cordes, fils... afectius, de relacions humanes que procuren ser sanes i amb persones amb espenta i obertes a la capacitat de la persona per a impulsar la seua vida amb un toc personal i col·laborant, en part, amb la societat, de la mateixa manera que Lucio ho fa amb altres persones. Algun dia l'he vist i em sembla un home valent, fort d'esperit.

Per això, parlar amb un cosí que també és interdependent, per a mi, és un sentir-me en grup (però més) i, a més, fruir més encara la vida. I compte amb la confiança en cosins i amics així i sé que en el món n'hi han més i estic obert a conéixer-ne, de persones amb eixa visió de la vida i, així, crear més vincles humans que em semblen molt interessants.

Això explicaria, en el cas de Lucio que la cunyada seua amb qui he parlat hui, una tia molt oberta en el camp de la llibertat d'expressió i del pluralisme i ell facen bona pasta en molts casos. I és que ella té amics de molts colors dins de la banda de l'esquerra i conviu molt bé amb els seus fills, no sols en Nadal, sinó quan visiten sa casa o quan ella va a les seues i en més casos.

Crec, per tant, que la joventut és més que un tresor diví, com encara diuen alguns en castellà: és un sentiment, una manera d'actuar i de viure, la qual, pot conviure, perfectament (com també ho fa el jove biològic i d'esperit) amb l'interés per persones d'altres edats (en el cas de les més grans, per les jóvens, pels infants i pels xiquets) i, finalment, estar present, fins i tot, en persones molt experimentades en determinats camps i que, a més, siguen grans.

En eixe sentit, acabaré dient que tinc amics grans que no menyspreen la joventut, les persones jóvens i que encara mantenen la jovenesa d'esperit, que valoren l'experiència que tenen i que s'obrin a aprendre més.