La figura del jardiner com també la de l'hortolà sí que plasmen el matriarcalisme

Bon dia,

Que la Generalitat de Catalunya haja decidit atorgar una distinció a una dona de més de noranta anys, pastora i que plasma molt la cultura pastorívola i, per tant, patriarcal, és un detall per a copsar quins vents bufen per l'equip de govern català.

A més, una entrevista feta pel diari digital "VilaWeb" el 16 de juliol del 2022 ens permet captar-ho molt bé, quan ella diu "Mare de Déu, si és solitari, fer de pastora. T'ha d'agradar i has de tenir humor. No cal que ho provin".

Adduirem que la figura del pastor és molt puntual en les rondalles en llengua catalana. Molt. Fins i tot, n'hi ha una valenciana en què la moralitat és reflecteix molt bé: 

1) estar obert i amb els altres,

2) sí al lligam amb la terra 

i 3) la cultura de la proximitat, en lloc de la d'acceptar l'expansionisme castellà i castellanista.

En canvi, abunda molt la del jardiner, la de l'hortolà, etc., tant en personatges masculins com en uns altres però femenins. Els nostres avantpassats tenien, com molts catalanoparlants d'ara, moltes maneres d'explicar la realitat "naturalista" (és a dir, la matriarcalista): per mitjà del simbolisme en les rondalles i, com ara, en les cançons. Són persones (i, en el cas de la cultura popular, personatges) que decideixen elles i que viuen de manera creativa i en línia amb el matriarcalisme.

Finalment, diré que, amb eixes persones sí que fa goig viure, estar: no són més rectes que una  vara, ni parlen com si s'haguessen tragat un cullerot, ni abracen els extremismes com tampoc el culte a la bandera, ni al misticisme, ni al racionalisme, ni a la mà llevada, ni al puny tancat, ni al populisme (clarament patriarcal), ni a les normes, ni a les institucions. I preferesc eixes.

Una forta abraçada i bona setmana.