La cultura acompanyada de bondat
Des de fa més de dos segles, hi ha un corrent que transmet la idea que la cultura, entre altres coses, ens permet ser persones bondadoses i, a més, que també parla de la bonesa de l'ésser humà com una cosa natural.
Però, lo millor, és que estudis científics portats a terme, per exemple, en el segle XXI, ho confirmen, cosa realment esperançadora i que ens obri a lo bo de les relacions humanes: la bonhomia, l'amabilitat, l'actuar amb bones intencions, sense tractar de fer mal a ningú.
Igualment entén que la cultura serveix per a que les persones ens formem i, així, de pas, estiguem en connexió, ens comuniquem amb altres persones partint del fet que les persones som bones per naturalesa. I, també, per a que aprofitem bona part dels ideals del segle XVIII per a ser persones amb criteri propi i, de pas, viure amb optimisme, amb fe, amb la ment oberta, fins i tot, a lo humà i a lo espiritual, com ara, a transmetre esperança, optimisme, fe, allà on siguem.
És un tema que em motiva, que fa sentir-me obert i, a més, amb optimisme i amb cordialitat, així com amb paciència però sense consentir-los tot i, fins i tot, a ser comprensiu, a traure eixa part femenina que ens fa més persones amb una benevolència acollida i que decidim difondre i viure allà on som.
Per mitjà d'eixa afectivitat, com ja faig amb les persones que m'accepten com sóc, em deixe abraçar per lo que em sembla que està dins dels paràmetres de bona sintonia, a comunicar-me amb el cor, a obrir-me a qualsevol canal de comunicació, a raonar-hi amb lo que diem escolta activa, a millorar com a persona però sense forçar les coses sinó facilitant un ambient d'acollida i de tendror i, a poc a poc, aprendre a partir dels coneixements actuals. Això sí, amb tranquil·litat, a un ritme suau, amb l'alegria d'estar present i pensar i sentir amb esperança i romanent obert a totes les persones, deixant que circule l'alegria de viure i sense anar-me'n de mare.
En eixe sentit, hui, durant una visita a Aldaia, per a veure als meus pares, he tingut l'ocasió d'obrir la porta i, tot seguit, de raonar i, fins i tot, d'abraçar, a una dona forta d'esperit i, igualment, amable i històrica veïna i, amb qui més d'una vegada parle, quan la veig. Estava trista i com si no volgués dir res.
Després ha vingut ma mare i elles han passat a raonar, mentres jo hi era ben a prop de les dos i les escoltava. Les veia a certa distància i, com que jo li havia obert la porta de la casa i ni la cara ni la veu enganyaven des del primer moment sinó que, fins i tot, estaven coordinades, he donat un pas avant i he passat a abraçar-la.
La dona, al principi ha plorat però, després, ha recuperat la tranquil·litat i, fins i tot, ha acabat parlant amb una veu amable i de confiança. Ma mare també se li ha acostat, a encoratjar-la i a manifestar-li la seua sensibilitat. I la cosa ha continuat en un ambient de simpatia i d'optimisme entre tots tres.
Afegiré que, durant l'abraçada, també he sentit una miqueta de calor humana en el meu cos i, lo més important, sentia que estava a gust de fer una cosa que m'ix amb facilitat i que considere positiva: abraçar.
I això ens diu molt: teníem una manifestació més que la disposició a fer el bé encara està present en la vida de moltes persones i que, a més, en la nostra vida diària tenim moltes ocasions per a trobar casos de simpatia, simpatia que, com en el cas que ací he presentat, va acompanyada d'optimisme, d'obertura a l'altre, de tenir-lo present.
Era una manera de dir-li, a la dona, que comptava amb ella, que estava decidit a animar-la, així com ella ho havia fet amb mi quan necessitava suport i me'l va donar: vespres de passar a viure, per primera vegada, en una casa distinta a la dels meus pares, a primeries del 2009.
Per tant, crec, una vegada més, que hi han persones comprensives i que, la bonesa. espiritualment, afavoreix, per exemple, un bon son, un ambient de companyonia i que visquem amb una ment oberta a la cultura, al proïsme, a un esperit no competitiu en la nostra vida, a l'optimisme i a fer el bé sense tensar la corda.