La bellesa de la paraula

Durant estos dies de Nadal estic observant que hi han persones que els agrada una mena de bellesa de la paraula, així com del missatge que posen en Facebook i que, igualment, l'uneixen en els comentaris que fan a les persones amb qui intercanvien informació.

Eixa boniquesa, eixa senzillesa en les formes, eixa espècie de tendror que sembla com la mel i l'obertura a crear amistats, a ficar alegria i esperança, suavitat i amabilitat en les formes, acompanyades d'una actitud oberta i de recepció al proïsme i a lo bo de la vida, és una cosa que fa sentir que en Internet també hi han persones de bona fe, persones que els agrada la germanor, aprendre i allargar la mà al proïsme i a la bonesa, a la creativitat que construeix vincles, així com un acord ho pot fer entre dos persones o més.

A més, passar nosaltres per Internet, un altre canal de comunicació, i veure que hi han persones amb este tipus de missatge molt sovint, és com trobar una amistat de les qui ens diuen les coses amb molta confiança (com quan ens coneixem molt, en molts camps i continuem oberts als altres).

Diré que conec persones que són així: són capaces de veure, en un moment determinat, una part d'un text i traure idees interessants, un tema de conversa o, fins i tot, un comentari que ens inspira a sentir-nos agermanats i a tenir a l'altre, com aquell qui diu, en la nostra llista de persones amb amabilitat.

Afegirem que eixes paraules formoses són simples, ixen des de dins, s'obrin a l'altre com quan se'ns acosta una persona a fer-nos una pregunta i la rebem amb la intenció d'ajudar-li.

Per tant, cada pas avant en el nostre llenguatge, cada manifestació afectiva i de boniquesa en la nostra expressió (siga oral, siga manual, siga escrita, etc.) és un senyal de la nostra disposició a fer el bé, a crear vincles humans a través de l'afabilitat, d'eixa espècie de toc d'alegria i de finor que fa pensar i tenir present que podem viure el present amb la mateixa joia que, a mi i a més persones, ens transmet la veu de molts amics quan acabem de telefonar-los, comença la conversa i, entre les dos bandes, ens intercanviem frases que semblen com quan la mare s'acosta al nadó o bé li parla al xiquet amb tendror, com una persona a qui parla de bon cor, tranquil·la, agradablement i de manera senzilla, com un membre més de la família (genealògica o, fins i tot, humana) a qui li deixa un espai en la seua vida, el mateix que permet acollir-lo en sa casa i, més d'una vegada, quedar per a raonar o compartir un temps en la de l'altre. I, de nou, com diu la cançó de Nadal "El trineu", fem possible que "així, de molt bon grat, s'aferme la nostra amistat".

 I si, a més, veiem que n'afermem, com m'està ocorrent estos dies de Nadal (i, de rebot, a les meues amistats), encara ens obrim més a crear-ne, de noves. I això, com més persones, ho considerem bo, positiu.

Bon Nadal i Bon Any 2017.