Interpretant amb bondat

Fa uns mesos era en casa d'una tia i, durant una estona, hi hagué una persona que dedica part de la seua vida laboral a fer-se càrrec d'una dona gran d'uns huitanta-cinc anys o més.

El fet és que érem cinc persones, quatre sabíem jugar a la brisca i al dòmino, però no esta dona, per a nosaltres, Lleina.

Lleina és de Colòmbia, viu ací, en el País Valencià, i només sap castellà. Com que estava atenta al joc entre dos persones grans i em va dir que no sabia jugar, li preguntí si volia comprendre'l. I em va dir que sí.

Aleshores, comencí a interpretar què estava fent cada u dels participants en el joc, quina carta havia jugat, què podia ser que hi hagués darrere d'algunes jugades, per què guanyava u i no l'altre en determinats moments, etc.

La cosa és que, per primera vegada, no sols feia una interpretació de dos llengües i en castellà, llengua pont en eixe moment, sinó que, a més, anava a un ritme que podia connectar amb les dos bandes, els jugadors i Lleina, i fluïa, m'ho estava passant bé.

Aleshores me n'adoní del paper que fan els intèrprets com a pont entre les dos parts de la comunicació i, a més, que requereix anar al ritme de les dos bandes, tenir bona agilitat mental, bona oïda, comprensió de les dos llengües i que somriure-li a la vida pel fet d'estar en contacte amb el món, d'expressar-nos, fins i tot durant el joc, amb l'alegria de veure que podem i que estem afavorint la comunicació humana entre dos parts, era una cosa preciosa.

Però, no sols ho vaig fer una vegada, sinó potser en tres partides, com a mínim. I això m'infongué l'obertura a una possibilitat que no havia assaborit tant fins a eixe moment: el món de les llengües com a pont entre la informació que ens arriba de l'exterior, nosaltres i, finalment, la manifestació de lo que sentim, de lo que pensem i que, al capdavall, triem expressar al món amb els braços oberts i vivint la vida amb joia, amb optimisme i oberts als altres.