Internet, una drecera interessant

Hui, raonant raonant amb un amic, ha eixit el tema d'Internet i tots dos la consideràvem una drecera interessant, ja que, com ara, facilita la comunicació humana, l'intercanvi de missatges, la formació, el contacte amb el món, la millora terapèutica i emocional, el creixement com a persones, la transmissió d'optimisme i, a més, l'actuació de les dues bandes com a vasos comunicants.

Sí, sovint hem sentit que val més anar per les sendes velles que per les novelles, però, a hores d'ara, es tracta d'un mitjà molt bo per a sentir-nos part del món, per a aprendre, raonar, conversar, millorar psicològicament, riure'ns una miqueta, reflexionar un poc i en acabant emetre el nostre parer, etc.

O per a indicar celebracions, com també exposar els nostres punts de vista.

Però, una de les coses que més m'agrada, és que es tracta, així mateix, d'una via d'exposició personal que, posteriorment, es pot obrir a més persones i, tot seguit, aprofitar-la per a comentar un tema o alguna qüestió que ens interessa i que, per canals oficials, ho tindríem molt més difícil o no podríem.

Per això ens sembla tan interessant fer un ús intel·ligent d'Internet, cosa que inclou, això sí, tenir més coneixements que saber parlar, llegir i escriure, almenys, com se sol entendre popularment i tradicionalment. 

Així som persones i, a més, fem la nostra vida i no oferim resistència a lo nou sinó que, més aïna, acceptem que lo nou i útil, com també les persones noves en la nostra vida i les qui ja la integren, són elements molt bons per a sentir-nos més part del món i, així, ser optimistes, com ja ho està afavorint aquest mitjà de treball, d'esplai i de comunicació social contemporani, tal com ho manifestava l'amic, després de comentar-li-ho, en el seu somriure i unes paraules sobre un amic seu amb veu, vot, esperit obert i claret claret quan parla amb espontaneïtat i valentia, com qui ofereix informació que altres preferirien que no eixís al carrer o no es difongués per a que no milloràssem tant com a persones i no fóssem persones amb esperança, ideals i amb fe en nosaltres, en altres persones i en el demà.