Incloent l'esperit jove

Esta vesprada llegia que la fase de construcció dins de l'evolució biològica (del grec bios, "vida" i logos, "estudi", per tant, "estudi de la vida") té lloc quan, d'alguna manera, comencem a especialitzar-nos, fins i tot, biològicament (La ciència de la llarga vida, Valentí Fuster i Josep Corbella, Columna Edicions, 1a. ed., nov. 2016). Ha sigut com un moment de respir, perquè, almenys, no incloïa que només ho fem únicament en un camp,... cosa, al meu coneixement, molt important, perquè és com poder obrir les ales i tirar per camps diferents (però que van amb la nostra sintonia, per dir-ho així, amb lo natural en nosaltres) o, dit d'una altra manera, tenir ja més clares les idees i, donar-li entrada, encara, a l'esperit jove.

Afegirem que tenir claror no vol dir ser cabut..., sinó, per exemple, com en el meu cas, viure creatiu, ja que, com ahir vaig trobar, inclou, evidentment, una fase d'investigació i, eixe pas de recerca, pot orientar-nos, per exemple, cap a la ciència i, en acabant, cap a lo experimental i, com ara, a lo humanitari o cap a lo expressiu. Preferesc viure amb eixa obertura, ja que em sent millor, més jove, més optimista, amb bon cor i amb un esperit social, com també disposat a fer algunes activitats altruistes (les quals ens donen més sentit a la vida i fan sentir-nos més part del grup, de la societat).

I com que l'esperit jove no és una cosa de DNI, sinó de com ens sentim i té relació amb els nostres pensaments, podem dir que també és més qüestió, per exemple, de canviar de tema i obrir-nos-en a nous, fins i tot quan, tot i el pas de l'edat, encara el mantenim i, així, igualment, la fe, l'esperança, la vitalitat, l'optimisme, la comprensió cap als altres, l'interés per les coses que ens atorguen un significat positiu a la vida així com la flama del cresol permet veure, o la música alegre i melòdica (música que més m'agrada) que ens pot acompanyar com xicotets detalls de la vida llunyanys respecte a l'agressivitat o a la malenconia.

Lo melòdic pot suavitzar molt la vida, donar-li un aire viu, cooperador, perquè és com la fluïdesa del moment intermedi del curs del riu: no combat, no tensa, obri portes i finestres, acull a persones i idees noves, es llança a fer món, a descobrir, a parar-se un moment a raonar o a llegir lo que ens porta un alé, és com les rames de l'arbre que veiem que creixen com els braços del xiquet durant els primers anys i ens n'alegrem amb suavitat.

En eixe sentit, en l'estiu del 2013, una assistent social que ja no treballava (però activa i que eixe any en feia 65), quan li preguntí per telèfon què li inspirava la paraula jove, em digué: "Frescura, actividad, renovación, nuevo". Però, tot seguit em deia que no necessàriament l'edat estadística es corresponia a l'esperit de la persona... I continuava: "jovial, alegre, vital". I, més coses interessants: "Mi opción es vivir". ¡Collons!, podria dir u. ¡Quines ganes de viure! Mantinc un bon record i encara m'hi comunique.

¡Ah!, ¡però la dona també participava en activitats socials de manera voluntària dedicant una part del seu temps altruistament, com a assistent social! I es passejava per la plaja. I tenia previst anar-se'n a Galícia... 

Bé, bé,... Veiem, i podem comprovar diàriament, que és més qüestió de renovació i d'optimisme que dels anys que u porta en el món. Un exemple, un cas que apareixia en la revista Salud Alternativa fa poques setmanes: un vegà de 102 anys i que se sentia... ¡com un home de 50! ¡Quasi res porta el diari! I, personalment, em sent com si en tingués, com a molt, quaranta: ha sigut el primer número que m'ha vingut al cap. No en posaria més, de veres.

Per tant, és més com vivim i amb quina actitud i model de vida que quant anys biològics tenim. Per això, a partir de com actuem, manifestem de cara a fora com tenim el nostre cor, la nostra consciència, el nostre alé vital. Personalment, m'agrada tindre bon cor i la ment oberta a aprendre i mantenir l'optimisme i l'esperit creatiu. Em fa donar-li un sentit a la vida.