Humor positiu, humor amable

Gosaria dir que l'humor positiu és un humor amable, de la mateixa manera que quan dos persones somriem amb afecte, i perquè ens ix amb naturalitat i sense forçar les coses però sí fent-les possibles, ens sentim persones que estem vivint el present i que veiem el futur amb esperança.

Comente açò després d'haver deduït a migdia que bona part de l'humor valencià de tipus eròtic o, per exemple, de les cançons populars més conegudes i amb un component d'humor (algunes, fins i tot, populars en altres indrets de l'àmbit lingüístic), és positiu.

Que, evidentment, tinguen molts components que a moltes persones no agraden, doncs, no ho discutirem. Ara bé, tinc una cosa clara, com moltes persones que conec i que estan interessades per l'antropologia: que no acceptar-ho seria com no acollir en ma casa als dos pares que tinc i per una rabieta de xiquet, cosa que, a hores d'ara i de cara al futur, no va en la meua línia actual, sinó tot lo contrari.

En eixe sentit, així com ells m'acullen en la seua, quan ho negociem, així els ho faig jo. I, com els meus familiars que m'accepten com sóc i els meus amics i com cap a altres persones que no em coneixen i que em semblen de bona voluntat, jo els ho faig en la meua.

De fet, ahir, que se celebrava en Aldaia la festa de Sant Antoni el del porquet, els dos raonàrem obertament, i per telèfon, sobre els térmens ase, ruc, burro i cavall. Humor, és clar que hi hagué i, a més, del positiu.

Els dos sabíem que, com es diu popularment, hi ha molt d'animal solt, com també que no es tractava de soltar animalades ni de veure només si ase i ruc eren lo mateix o no, o si tenien el mateix color o diferent.

El fet és que jo tenia clar que hi havia una associació entre ase i color gris. I, de fet, ho vaig buscar en Internet i sí, era cert, com també que ase i ruc i burro fan al·lusió a la mateixa espècie i, ves per on, que una varietat, com a mínim, de les peninsulars, en aquest cas, de Catalunya, era de color... marró. No anava jo tan mal encaminat.

Però bé, per damunt de tot lo lingüístic, biològic i agrícola, lo important és que fruïrem de la conversa i que estàvem presents, així com ells saben que jo sóc en la seua vida i que rebran la porta de ma casa oberta quan tocaran el timbre de la casa.

Al cap i a la fi quan dos persones o més s'entenen, són comprensives i s'acullen entre sí, mirar de dalt a baix, els formalismes, les modes o altres coses, passen a un segon plànol i, com a prioritari, es posa que hi haja lo que diem harmonia, simpatia, amabilitat, sentiment de família, de viure com a persones i no... com a animals, com a àsens.

I és que no per fer més l'animal s'és més feliç, sinó que, m'atreviria a dir que, com més oberts i amables, millor ens sentim i, igualment, més alegres estem i, al capdavall, més tranquils i creatius. El motiu és que s'acaben les lluites contra els altres, el menyspreu, la desconsideració, les cares de jutge, les fels amargues i altres coses. I, per contra, com a alternativa, introduïm la confiança, la cordialitat, la solidaritat, el sentit de l'humor (el positiu), la creativitat, l'alegria de viure, l'optimisme, el coratge que no va amb la intenció de mostrar qui té més força o de veure qui és més bèstia o qui pixa més. Com podreu imaginar, vaig per la banda positiva de lo que expose en aquest apartat.

I, com si es tractàs de la natura, ens sentim com en eixe passatge bosquerol en què contemplem com circula l'aigua mentres canten els pardals, assaborim el flaire i lo que ens envolta i, així mateix, creiem, clarament esperançats, que estar presents és una ganga, que la vida és un regal, el major de què gaudim i que, a més a més, l'amabilitat aconsegueix el sentiment de formar part del món i de viure la vida amb optimisme, amb bona fel, amb bon cor i amb una ment receptiva a lo que guareix, a lo que crea vincles d'amistat i de benevolència.

Però, estar presents, igualment, fa que sentim la vida com un pas únic pel món i que podem delectar molts vegades. Per això, per exemple, molts dies, quan vaig a Aldaia, a visitar-los, com quan ells venen o, fins i tot, quan veig altres persones, i cada dia més i com més grans són, més, pense "¡Quina sort, quin plaer haver trobat hui a aquesta dona!", "¡Quin dia més bo hem tingut els tres!", etc.

Per tant, amics, estem 1) vivint el present, 2) amb sentit de l'humor i 3) amb esperança, tres elements claus en la vida per a no sols tenir anys en el NIF sinó per a viure i veure que paladegem la vida com si fos el nostre plat preferit en unes condicions òptimes.