Hòmens que viuen en línia amb el matriarcalisme, que trien i molt oberts

Tot seguit, exposem un text publicat l'11 d'abril del 2023, en el blog "plomalliure".

****

Ahir vaig accedir a una notícia publicada el 10 d'abril del 2023 en la web del diari valencià "Levante-EMV", en què hi havia una nova referent a Alaquàs (una població de l'Horta de València), en què unes clavariesses amb el nom en lo que, popularment, diem "valencià", però en castellà en els seus posts en Facebook (com també el comunicat que podem llegir en , els titulars dels espectacles, els reports referents a la loteria, el text amb què es presenten vespres de Nadal, els records de desfilades d'altres anys, com ara, del 2020, etc.)..., comentaven que volien continuar la tradició, els costums, etc.. Des del meu punt de vista, la tradició també inclou la llengua, no la castellana (detall que no exclou estar-hi obert com també, per exemple, a l'anglés).

Cal dir que fem esment a dones que no poden dir que no han pogut estudiar (o, almenys, com ara, viure) en un ambient en què el valencià no s'ensenyàs en les escoles, ni es publicàs en revistes, en Internet o bé en alguns periòdics, ni, per descomptat, que no hagen conegut cap televisió pública valenciana en lo que diem valencià (fins i tot, en misses).

Al meu coneixement, l'actitud de la parròquia ha sigut encertada i oberta: de fet, partint de fonts que em són de fiar (de persones que hi col·laboren o que, àdhuc, formen part de grups que s'organitzen des de dins). Fins i tot, també assembleària. Passa que, com que se'ls fa formació (però no de manera impositiva, sinó per mitjà de cursets, de xarrades, de reunions, de llibrets, etc.) i la parròquia acull gent de tots els colors i de religions diferents a la cristiana i tot, són moltes les persones que hi estan i que no combreguen amb rodes de molí.

Continuant amb lo referent a la tradició, com m'ha comentat, hui, un amic molt interessat per l'etnografia, afegirem que escriure-ho en castellà "és un insult a tota la genealogia de gents que ens ha precedit.
La llengua del poble era el valencià, el nostre català nostrat". I, quan li he respost "Sí, sí, el valencià. I vivien, la gran majoria, en línia amb el matriarcalisme", m'ha adduït:

-Doncs, els nous temps ho han esquinçat tot, minsa memòria la llur.

Així que continuem abraçant lo matriarcalista, la premsa que no es dedica a llepar els peus a lo patriarcal i, per descomptat, incloem, en aquest escrit, un detall més: en les cultures matriarcalistes, no hi ha imposicions (ni intents en aquesta línia), sinó, com ara, contribucions, aportacions voluntàries, els temes es comenten entre tots, etc., ni es viu del "buenrollismo", com molt bé es plasma en moltíssims relats en llengua catalana recopilats abans de 1932 (quan morí Mn. Antoni Ma. Alcover), en rondalles valencianes, en narracions de fa uns quaranta anys o més (àdhuc, del darrer terç del segle XIX) i, per descomptat, en molts comentaris relatius a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. Finalment, adduirem que lo femení (no sols lo que ho és biològicament o administrativament), en eixes cultures, està ben tractat i ben considerat.

Notes del 16 d'abril del 2023: Hui he parlat amb dues persones que participen molt en les activitats de la Parròquia de l'Assumpció, d'Alaquàs (àdhuc, en reunions i en cursets de formació) i m'han comentat (amb frases ací agrupades) de "Huit o deu persones espampolades pel carrer.

Al costat de l'anda, com a molt, trenta persones.

Si, cada una d'estes persones, n'afegira deu o dotze, la processó seria altra cosa i no, com diuen (fins i tot, dones que estan contra la violència masclista), una exhibició de dones, un masclisme pur".

Lo d'"exhibició de dones, un masclisme pur", literalment, com sona.

Igualment, han destacat que el capellà que porta la parròquia tracta molt bé les dones, que hi estan ben considerades i que ell hi està molt agraït. A més, que és un defensor de la dona.

Des d'ací, faig costat al capellà i als qui, com ell, lluiten per a que la gent no siga manipulada, ni com a persones, ni culturalment, i que gosen dir les coses a la cara i pel seu nom.

Finalment, l'Ajuntament d'Alaquàs tracta que la parròquia esmentada es faça càrrec d'afers socials que corresponen a... l'entitat civil, no a la parroquial. I, òbviament, la parròquia no els accepta..., com tampoc no ho abraçaria jo.