Guanyant espais de llibertat

Fa uns anys preguntava a uns amics com se les enginyaven per a sentir-se bé en les relacions i, així, com aquell qui diu, també lliures i optimistes. Encara conserve les seues respostes però, sobretot, la joia de pensar que també he interioritzat molt lo que deien i que, a hores d'ara, estic guanyant espais de llibertat, en lloc d'haver-ne de cedir a qui tracta de donar-nos gat per llebre o d'amargar-nos l'existència.

I ho dic perquè el contacte amb el cristianisme, un canal nou i que jo no tenia tan viscut i, sobretot, des d'un reviscolament del sentiment de pertinença a eixa comunitat (però ara, lliure de les decisions dels meus pares i fruit d'una elecció per evolució natural), entre altres coses, m'ha obert més l'optimisme i, al mateix temps, el sentiment de llibertat, no sols a l'hora d'interpretar les paraules que llig, sinó quan sóc en la societat o hi contacte a través d'Internet o per altres mitjans sorgits de la creativitat de les persones.

Una d'elles, molt amiga meua, em digué: "Un ambient molt respectuós. Nosaltres ens valorem i ens apreciem molt. Tenim molta confiança, parlem amb molta confiança i molta llibertat.

No es pot anar per la vida obrint el cor a tots. Val la pena actuar amb discreció, deixar el lloc i oblidar la frase.

Telefona'm quan vullgues."

Quan parlem, ella i jo, com més persones, de respectar, ho fem amb el significat modern d'acceptar que l'altre pense, s'expresse, visca o siga diferent.

Ella sap que, quan ho necessitarà, ací seré, per a ajudar-la sempre que puga, com també moltes persones de la meua confiança.

Lo de deixar el lloc em permet:

* Dir i expressar, de paraula, per escrit o artísticament, lo que pense i sent i que no m'ofendria interiorment.

* Buscar amistats, persones diferents i, millor, amb un estil de vida obert, receptives a la part positiva de la vida.

* Acceptar que em facen preguntes, d'ajuda, per exemple, com ha passat hui, quan me n'ha fet una un home.

* Actuar en el meu present, en la meua vida, com un home amb una part femenina important.

* Que tinc molta capacitat per a crear la meua vida i que trie desenvolupar eixa possibilitat, unida a les habilitats i destreses que veig que estic aconseguint pas a pas, sobretot, des de que passí a viure amb casa pròpia i, així, sentir major llibertat en la família i a nivell social i que sóc part de la societat.

* Que em llance a no limitar el meu camp creatiu ni d'amistats o relacions humanes, això sí, sempre que no tracten de tallar-me les ales, ni de tenir-me enclaustrat o fer-me por i partint del principi que tot és veritat (o una persona és de fiar) mentres no es demostre lo contrari o hi hagen proves molt evidents que ho facen pensar, com a fonament per a viure amb confiança i pensant bé. 

¡Quanta seguretat he guanyat, des de que un amic contactà amb mi, fa poc dies, per a estar més informat sobre un tema que volia tenir més clar i que li'l vaig aclarir durant bona part dels més de trenta minuts que estiguérem parlant, tema que, al final i linialment li vaig sintetitzar lligant caps i ell tornà a donar-me la raó després de veure tot com qui confirma una hipòtesi unint proves i, així, trau una conclusió convincent!

* Ningú no em controla l'obertura a lo femení ni a lo masculí, almenys, dins de la meua família i en molts espais públics o socials. Fins i tot, quan parle obertament amb ma mare sobre temes del passat entre els meus pares i jo, acabem com qui bufa i es trau un mort del damunt i alena una manera més oberta de viure, com també més d'acord amb els seus gusts, preferències i, això sí, amb la ment oberta. M'agrada aprendre, com també col·laborar amb sentiment de llibertat, com faig amb els meus pares, amics i en més d'un moment de la vida social o ajudant a Càritas Alaquàs, fent classes altruistament, etc.

* No contestar sempre a tots ni com els agradaria, sinó perquè crec que acabaré guanyant pau interior, que no sotmetent-me als capricis de l'altre, encara que sí estant obert a donar-li la mà si eixim guanyant els dos o crec que no tracta de xafar els meus drets.

* Prémer a les persones estimades amb força, com també a les qui m'inspiren confiança, quan trie fer-ho en un moment determinat, per amor, des del sentiment de llibertat. Ja ho faig amb els meus pares i amb alguns familiars i amics, fins i tot, físicament.

* Admetent que els altres puguen tenir un punt de vista diferent i no pretendre tòrcer-li el braç ni lluitar a veure qui pixa més, sempre que l'altre vaja amb esperit comprensiu i obert.

* Que trobant molts punts en comú amb moltes persones (lo que jo entenga per moltes, perquè no crec que siga cosa de posar un comptador d'amistats, sinó de sentir-me acompanyat, com ara em sent), a la llarga, puc arribar a crear una amistat molt bona, però, de vegades, sembla que se'n crea, una, de manera més ràpida, no sols per Internet, sinó, també, en la vida diària.